Oracions o retòriques de sanament Granollers

Vallès Oriental
08400-GRANOLLERS
Per tot Granollers

Coordenades:

41.60806
2.28727
440612
4606506
08096-349
Patrimoni immaterial
Costumari
Modern
Contemporani
Popular
Dolent
En desús
Inexistent
Sense accés
Sense ús
Pública
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

La pràctica del curanderisme era habitual a Granollers fins ben entrat el segle XX, trobant-se inclús una nissaga de curanders de renom. Garcia-Pey (GARCIA PEY, 1990) recull la següent informació : "L'àvia fustereta, que vivia al carrer de les Banyes (avui del Sol), tenia el costum de posar-se davant de casa seva per ver les cures d'espatllat i d'enaiguat. En alguns moments la mainada s'ho prenia com a espectacle, però ella segura de la seva feina anava fent". Resultaven conegudes les retòriques o oracions de les fusteretes, perquè eren tres les dones que es coneixien amb aquest motiu, totes filles i neta del Fusteret, una de les quals, la Rossa, tenia botiga de queviures al carrer d'Alfons IV, núm. 22 (Ca la Fustereta). Al carrer de les Banyes s'escoltava aquesta: "Si te l'han pres al dematí / Déu te curi i Sant Martí./Si te l'han pres al vespre, Déu te curi i Sant Silvestre./Tres seran que et curaran: pare, fill i esperit sant./ Dos seran que et volen bé: Sant Josep i sa muller./ Si t'he pres l'ennaigat". Mentre deia això, amb el dit anava senyant el front de la criatura fins que les gotes d'oli que amb un setrill havia tirat en un plat s'unien i quedava en una de sola. Aleshores es suposava que el malalt restava desenaiguat, i que recobraria el vigor infantil perdut. També les Fusteretes curaven del mal d'espatllat de la següent manera: agafava els dos dits grossos, estirant bé els braços per sobre el cap i els feia igualar a la vegada que deia l'oració que pertocava: "Són dos que te n'han pres/seran tres que et curaran/pare, fill i esperit sant./Si te n'han pres al dematí/Déu te'n curi i Sant Martí./ Si te n'han pres al vespre/Déu te'n curi i Sant Silvestre". Aquesta oració es tenia que resar tres vegades al dia a la Verge Maria, acompanyada de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. Es diu que també feia altres tipus de curacions, com del mal de l'erisipela, tifus, etc., i per tot això feia ús de la mateixa tirallonga. També l'avia Fustereta tenia una gran activitat amb les plantes remeieres. Hi havia a l'entrada de la seva casa, herbes de tota mena, i aquestes herbes s'acompanyaven també d'alguna dita que feia referència a les seves propietats, com "la menta, de tot mal repta", "la ruda de tot mal ajuda"./Un altre costum que també recull Garcia-Pey és el que es concreta en el fet de que les àvies portaren la canalla a la Mineta o Mina Vella, per a tirar-hi pedretes per curar-se d'enaiguat. A més de les Fusteretes, Esteve, "en Patxau", que vivia al carrer de corró, 105, també curava les angines i d'espatllat, a més de ser músic. Un altre personatge prou conegut i expert en aquestes arts, va ser en Joan Pou Boter, conegut com el Sanador, que va venir a Granollers de can Brungueret de Samalús, amb la dona i una filla. De l'edat de deu anys va dedicar-se a sanar. Estava considerat com un bon professional i coneixedor de l'ofici (GARCIA-PEY, 1990). També la Sibina Rius va agafar fama com a "curandera". Curava lligaments, espatlles fora de lloc, etc, tenint a més un bon coneixement d'herbes remeieres. Portava a terme aquesta activitat al carrer de Guayaquil, a la casa coneguda per ca la Sibina. Seguint l'ofici la seva filla al carrer d'Enric Prat de la Riba, 39 (GARCIA-PEY, 1990).

Es consideren curanderos les persones que exerceixen de metges sense ser-ho. En algun cas, podien tenir coneixement de tipus empírics o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos (coneixent-se en aquest darrer cas com saludadors). Era molt comú l'especialitat de guarir els "espatllats" (així eren conegudes les persones que patien malalties imprecises, com anorèxia, ois, aprimament, etc..) amb massatges i estirades dels braços. Alguns esdevingueren cèlebres, com al segle XIX, el "curandero de Sants", el "del Pedró" o el "Moreu de Darnius", que guaria ossos, el "noi de Tona" que arrencava queixals, etc.. Malgrat els progressos de la medicina actual, l'ofici manté la seva vigència àdhuc en les societats més desenvolupades.

GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.