L'església de la població, Santa Magdalena de l'Astor (Austor), apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània (encara avui dia). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany.
L'any 1332 tornem a trobar esmentada la població de l'Astor (Çastor) en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l'església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater.
En els fogatges de 1358 i 1365-1370, la població de l'Astor passà de cinc focs a set i estava sota domini de Berenguer de Guardia.
La població adquirí major importància a partir de les acaballes del segle XV, quan el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.
Les fonts documentals conegudes fins avui dia, no deixen clar si l'Astor tenia castell propi i si pel contrari el castell que apareix mencionat a alguns documents, correspon al mateix castell de Montesquiu.
Va tenir municipalitat pròpia fins l'any 1845 quan va passar a formar part del municipi de Pujalt.
