Nucli de Conill

Pujalt

Es tracta d'un nucli de població situat a l'extrem nord-est del municipi de Pujalt, en un punt dominant de la carretera N 141a, per on transcorria l'antic camí reial que unia Calaf amb Cervera.
Es va formar a redós del castell de Conill, el qual apareix documentat per primera vegada lany 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell.
L'església de Sant Vicenç però no estava situada prop del castell sinó als peus del turó, a l'est de la població. L'església apareix documentada per primera vegada en un document que es podria datar entre els anys 1025 i 1050. Es tracta d'una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix Conill. A la segona meitat del segle XI l'església formava part de les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona.
Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment al lloc de Conill) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra.
Al segle XVII es construí la nova església parroquial a l'interior del poble, deixant l'església vella en segon lloc però encara en funcionament ja que l'any 1685 estava a càrrec del Mas Piquer. No serà fins a finals del segle XVIII que l'església deixa de funcionar i s'abandona.
Alguns dels edificis més remarcables del municipi són Cal Senyoret, que podria tenir els orígens vers el segle XVI; la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda l'any 1654 per a ús privat de la família Felip (que vivien a Cal Senyoret); Cal Tomas i Cal Solé, ambdós edificis amb finestrals renaixentistes i l'antiga rectoria, convertida actualment en una petita plaça.
L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.