Sant Fost és un municipi amb una configuració atípica. Durant l'edat mitjana estava dividit en dues parròquies rurals: Sant Faust i Sant Cebrià, que s'uneixen l'any 1504. L'església parroquial seria la de Sant Faust. No és fins el segle XIX que es comencen a crear els primers nuclis de cases. El primer al voltant de l'església parroquial, conegut com El Sot. Poc després es forma el barri o barriada de La Plana, format pels carrers de Davant, actual carrer de Sant Isidre; de Darrera, actual carrer de Sant Joan; i de Dalt, actual carrer de Sant Jaume. Aquesta agrupació és el que actualment es reconeix com a nucli antic.
Es troba al costat del nou Ajuntament, que és el límit septentrional. El límit meridional el forma el Torrent de Sant Fost, amb els horts de Can Lledó. Està configurat per cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, a excepció d'alguns casos com la del número 31-33 del carrer de Sant Isidre, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.
Can Bastinos (antiga propietat dels editors barcelonins) és una de les cases més destacades, que a més, trenca la configuració de la resta pel seu programa ornamental, feta a posteriori.
Al final del carrer de Sant Isidre, hi ha Can Lledó, que no es pot considerar que forma part del nucli antic, ja que és molt anterior i se situaria al límit més proper d'aquest. Tot i així la relació entre els veïns del nucli antic i Can Lledó seria ben estreta per la proximitat, que propiciaria, entre d'altres fets, que aquests utilitzessin el safareig i el bugader de Can Lledó per fer-hi la bugada.
