Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici projectat com a consistori i escoles públiques en època republicana. Es tracta d'un edifici aïllat als quatre vents que es desenvolupa en tres cossos, un de central que hostatjava originalment la Casa Consistorial, i dos de laterals, un en cada extrem, que eren les aules per a nens i nenes, respectivament. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a diversos vessants, amb teula plana.
Els cossos laterals es taquen lleugerament vers l'eix central, tal i com havia proposat Goday a l'Escola del Mar. El cos central s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat que es defineixen per les obertures. A la planta baixa, s'hi troben tres accessos, el central molt més ample que els laterals, de llinda recta. Estan coronats per una cornisa que fa l'efecte visual d'un arquitrau contra el qual s'hi entreguen unes falses columnes i els respectius capitells. Al primer pis, hi ha un balcó corregut amb tres accessos. De les tres finestres que donen al balcó, la central es remata amb un guardapols d'arc de mig punt per tal d'insinuar-se al frontó arrodonit que corona la façana, el qual es decora amb un òcul cec, on hi ha un rellotge.
Els cossos laterals són simètrics i en la planta baixa presenten agrupacions de dos grans finestrals. Contràriament, a la primera planta es prescindeix de la simetria per aconseguir un ritme diferent, amb una única finestra en el primer segment i dues finestres en el segment exterior. Aquests segments els delimiten falsos pilars que guanyen relleu i es desenvolupen en mènsules que aborden el ràfec.
Al davant de l'edifici es va projectar la Plaça de la Vila, per tal d'urbanitzar-ne l'entorn i aconseguir la protecció visual de l'edifici.
Marià Romaní i Rius (1900-1966) era un arquitecte barceloní que estudià a l’Institut General Tècnic de Barcelona i a l'Escola Superior d’Arquitectura. Va ser arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 1926. Coincidint amb aquesta etapa comença la urbanització de l'entorn de la carretera de la Roca, llavors una pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni, l'actual avinguda d'Emili Monturiol i el carrer de Sant Jeroni.
Es tracta d’una promoció homogènia i executada amb pocs anys, de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena), tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana, amb elements extrets del repertori neoclàssic. Els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola.
Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (el maig de 1933).
Història
El solar on s'aixeca l'edifici de l'Ajuntament es comprà al senyor Joan Lleget Casa, l'onze de maig de 1932.
S'inaugura el 26 d’agost de 1933. L'acte fou presidit per Francesc Macià. Les escoles i l’Ajuntament compartien l’edifici en una expressió plenament republicana de la retòrica de l’Estat.
L’edifici havia estat construït sota les ordres de l’arquitecte Marià Romaní, en la seva condició d’arquitecte municipal. L'acte d'inauguració es recull en una notícia de La Vanguàrdia del 30 d'agost. El discurs del President Macià es pot llegir a Pérez (1990, p. 180) o a El Dia Gráfico del 27 d'agost de 1933.
Bibliografia
BROUGHTON, M. (2009). "Mariano Romaní, arquitecte", dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). "El patrimoni cultural", dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
