El mural, de gran presència urbana a la plaça Major, ocupa el mur lateral de diversos immobles ubicats al sud de la plaça. Aquest fet comporta que les textures de les parets siguin diferents, en funció dels materials de construcció originals. El mur no es desenvolupa només en un pla, sinó que es pinta en diferents volums, seguint la configuració urbana d'aquesta part de la plaça. Tampoc és regular l’alçada del mur, de més o menys alçada en funció de l’immoble.
El motiu del mural és una gran arbre amb branques que queden tallades, de colors marrons i grocs, i el sistema de les arrels amb moltes ramificacions, de colors blaus.
L’obra descrita i interpretada en paraules del seu autor, Jordi Lafon, representa un gran arbre entès com a centre vertebrador, alimentat per un gran rizoma d’arrels plenes d’aigua, que són vida, i element fundacional de tantes ciutats, i alhora, representen rieres, connexions, vincles i associacions. Les esferes repartides per l’espai són una analogia de nodes volant que donen peu a l’abstracció de les mates del barballó (espígol), que forma part de l’imaginari popular tonenc, pels seu ús tradicional en la festa de Reis. Inspira el record d’un esclat d’olor, llum i color. Les set paraules pintades recullen un conjunt d’expressions i anhels que es van apuntar durant el procés participatiu amb el qual es va dissenyar el mural: vincles, memòria, refugi, respecte, cooperació, equitat i vida.
Segons l’artista, en el tractament pictòric es va cercar la força de la forma i el color jugant amb pinzellades intenses i contrastades. El dibuix de l’arbre cohesiona els diferents plans i textures de la paret. El color pàl·lid del fons permet destacar de manera concisa els nodes i l’arbre expressats de manera intensa i dinàmica. Les paraules apareixen tímidament entre les llums i les ombres com si només volguessin ser llegides des de l’autèntic interès.
