La Bestreta
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.1995-1999. Hostal la Bestreta. Tona. Número d’inventari IPEC 901750. 21-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya
Descripció
Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts.
El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums.
La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou.
És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos.
La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal.
Història
Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper.
L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”.
Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.
PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
