Muntacàrregues de Cal Marçal
Puig-reig

    Berguedà
    Recinte industrial de Cal Marçal, 08692- Puig-reig
    Emplaçament
    Cal Marçal

    Coordenades:

    41.95658
    1.88136
    407293
    4645560
    Número de fitxa
    08175 - 369
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad. :08174A004000220000HB
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Un muntacàrregues de la fàbrica de Cal Marçal es una gran estrcutura de ferro reblonada de planta quadrada (quatre m2 ) que a manera d'ascensor elèctric, permet moure's, de manera vertical per tots els pisos de la gran fàbrica, des de les golfes fins el soterrani on es troben les turbines. La seva plataforma o cabina, es totalment de fero i també l'estructura que tanca el mecanisme i l'ailla de l'escala. El muntacàrregues està ubicat en un cos arquitectònic vertical, completament il·luminat per grans finestrals.

    el muntacàrregues està en ple funcionament per què la fàbrica acull un complex industrial de petites empreses que comparteixen serveis comuns. Les obres que s'hi efectuen per encabir noves activitats respecten el conjunt fabril, tant pel que fa ala tipologia com els materials.

    Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social "Antonio Torra. Hijos y Compañía", de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell.
    A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església.
    Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps.

    VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa
    TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.