Monument als morts de la riuada de 1962
El Papiol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Monòlit de pedra calcària, d'1,5 m d'alçada x 0,80 cm de gruix. Està desbastat i picat per la part frontal (la posterior no està desbastada), amb un espai que sobresurt en relleu, repicat amb buixarda fina, disposat per a incloure la llegenda. L'espai reservat en relleu, està precedit per una mena d'escut amb coloms en relleu que s'uneixen pels caps en una mena de flor central. A continuació, per sota, es desenvolupa la llegenda epigràfica que commemora els luctuosos successos de la riuada del Vallès de 1962. La inscripció està gravada a la pedra escrita en lletra capital majúscula, a excepció del lloc i la data, que no corresponen a aquest tipus de lletra monumental, i que es situa al peu, a la dreta, també en majúscules. Diu el següent: "A LA MEMORIA DE CUANTOS PERECIERON EN LAS TRAGICAS INUNDACIONES DEL VALLES EL DIA 25 DE SEPTIEMBRE DE 1962, Y DE LOS CUALES 157 CADAVERES FUERON RECOGIDOS EN ESTOS CAMPOS QUE FUERON ARRASADOS Y DEVASTADOS POR LA FURIA DE LAS AGUAS Y EN PRUEBA DE GRATITUD A CUANTOS CON SUS ESFUERZOS CONTRIBUYERON A SU RESCATE: Y RECUPERACION DE LOS DAÑOS CAUSADOS. PAPIOL 25-9-1965".
En la parla tradicional papiolenca les crescudes del Llobregat es coneixen amb el nom de carbassers, per la quantitat d'aquests fruits que s'acumulaven a les vores del riu després del pas d'una riuada.
Història
A la nit del 25 de setembre de 1962 es va produir la tragèdia més gran de la història recent del Papiol. Les pluges torrencials van fer estralls a tot Catalunya, sobretot la zona dels Vallès i Baix Llobregat. Terrassa, Sabadell, Ripollet, Rubí, Papiol, Molins de Rei i altres poblacions van viure una nit de tragèdia i de por.
Es van produir aproximadament uns 600 morts i desapareguts -al terme del Papiol, però, no hi van haver desgràcies personals. Al Papiol es van recollir 157 cadàvers que la riera va arrossegar.
Darrera de la tragèdia es van succeïr moviments de solidaritat i ajut: Mica en mica van arribar les indemnitzacions i després, en honor de tots els damnificats i en memòria de les víctimes, s'aixecà el 25 de setembre de 1969, un petit monòlit al costat de la casa d'aigües, i a tocar el torrent de Batzacs (Faura Arís, 1996: 102).
La memòria d'avingudes i aiguats que, de manera important, van afectar al Papiol són les corresponents a les dates següents:
-2-6 de gener de 1826: riuada (documentada per Bartomeu Massaveu , rector de Santa Eulàlia).
-24 d'agost de 1842: riuada de Sant Bartomeu. 23 de setembre de 1845: temporal de Santa Tecla (segons testimoni d'Antoni Canals fou "causant d'infinitat de maleses").
-16 de gener de 1898: riuada de Sant Antoni (destrucció del convent de monges).
-21 de setembre de 1901: riuada.
-13 d'octubre de 1901: riuada.
-16 d'octubre de 1901: riuada.
-22 d'octubre de 1901: riuada.
-7 de novembre de 1901: riuada.
-29 de setembre de 1913: riuada de Sant Miquel (destrucció de la resclosa del desaparegut Molí Paperer).
-1940: pluges intenses.
-1942: pluges intenses.
-1943: pluges intenses.
-1944: pluges intenses.
-25 de setembre de 1962: destrucció del pla de can Mas i el del Colomer, amb un resultat de 157 morts.
-Setembre de 1971: riuada.
-6 de desembre de 1971: riuada.
-8 de novembre de 1982: caiguda del pont de pedra de la N-II de Molins de Rei.
Bibliografia
Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.
