Molí del Rabí (o dels Regatons) Sant Quintí de Mediona

Alt Penedès
Camí que continua el carrer de Baix en direcció a la Bòria. A uns 100 metres de la sortida del poble

Coordenades:

41.46029
1.66291
388333
4590718
08236-40
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XX
Dolent
Molt deteriorat
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 024A00051
Jordi Piñero

Antic molí paperer que consta de l'edifici i restes de la bassa. L'edifici original era un cos de planta quadrada, amb planta baixa més uns pis i golfes, amb coberta a una sola vessant. Aquesta construcció va ser ampliada a principi del segle XX amb una nau fabril adossada al costat de migdia, que va funcionar com a fàbrica tèxtil. Posteriorment, pels volts de 1950 aquesta nau es va sobrealçar amb un segon pis, amb la intenció de tornar a fabricar paper i utilitzar-la com a assecador, cosa que no s'arribà a portar a la pràctica. A la part posterior de la nau es conserven restes de la bassa, de forma rectangular, actualment utilitzada com a viver. El molí es nodria de l'aigua del rec de Baix. A l'extrem de la nau l'aigua del rec feia girar la roda de fusta (vertical) que encara es conserva (possiblement és l'única que es conserva al poble).

L'interior del molí conserva les instal·lacions per la fabricació de paper que es van fer pels volts de 1950

Antigament aquest molí havia estat propietat del Comú de la vila. El 30 de desembre de 1785 el Comú el va vendre a Gabriel Estrada i Manuel Brugal amb un cens de tres sous. Es coneixia com a molí del Rabí o dels Regatons. L'any 1914 Antoni Olivella i Josep Massana, propietaris del molí, van inscriure l'aprofitament del salt d'aigua, i el 1922 Josep Guarro Nadal va instal·lar-hi una indústria tèxtil, que s'especialitzà en jocs de taula. Tenia 18 telers mecànics i va ser la primera empresa de Sant Quintí que va utilitzar els tints. Més tard, van fer-se càrrec de l'empresa els seus fills Ramon, Joan, Josep i Marçal, amb el nom comercial de "Tejidos Guarro". Després de la Guerra Civil la fàbrica continuà funcionant i quedà petita, ja que tenia 24 telers i gairebé 30 treballadors. En no posar-se d'acord amb els propietaris dels terrenys veïns per ampliar la fàbrica es decidí plegar i muntar una nova indústria a Sant Just Desvern. Posteriorment, pels volts de 1950 es va fer un intent per tornar a fabricar paper, però no va reeixir.

ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 197, 205, 207.
CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997.
MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972.
"El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers", a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000)