Durant la rehabilitació de la casa (1995-96) va aparèixer in situ, a l'habitació nord de l'actual edifici, les restes de l'antic molí. Es conservaven dos murs originals, la sala inferior o carcabà i la base de les moles, amb les moles inferiors o sotanes conservades. Es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar dos moments diferents d'utilització del molí. En un primer moment, entorn el segle XIV, hi havia doble carcabà amb l'arbre i el rodet, i dos canals de desguàs conservats. Per sobre hi havia la sala de moldre que estava formada per dues moles sotanes, dos murs de la construcció original, l'est i el nord, fets de carreus lligats amb morter de calç, i un paviment de lloses, que reaprofitava fragments de moles trencades. El segon moment consisteix en una remodelació al segle XVIII, quan la sala de moldre es va ampliar per a construir-hi l'edifici actual. Una de les dues moles va ser amortitzada i coberta per un paviment de maons. Entorn el canvi de segle XIX al XX, el molí va deixar de funcionar com a tal, i la sala es va convertir en una cort d'animals fins la rehabilitació duta a terme fa deu anys. A l'exterior de la casa es veu part de la sèquia que portava les aigües per moure el molí. Les restes del molí han estat conservades sota la construcció actual i són visibles.
