Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El molí fariner de Soldevila actualment està en procés d'enrunament, tot i que encara conserva gran part de l'estructura fins l'alçada de la teulada. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, compost per tres nivells (planta baixa, primera i sota-coberta) i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada vers ponent. Els murs són de parament format per lloses, carreus desbastats i algunes pedres irregulars, a les cantoneres gran peces força ben tallades i polides. La porta d'accés, que dóna a planta baixa, està emmarcada en grans carreus ben tallats i polits als muntants i també a la llinda, aquesta és formada per una gran peça monolítica, al centre hi ha data incisa 1762 dins una cartel·la i damunt una creu dins un cercle. Per sobre la porta trobem una gran obertura també amb el mateix tipus d'acabat en els carreus que l'emmarquen i a l'ampit una peça l'angle motllurat. Al darrer nivell, també a la façana principal sembla que hi havia una gran obertura a manera d'eixida ocupant la meitat sud d'aquest nivell. En conjunt les façanes estant molt cobertes de vegetació però s'hi poden veure algunes altres obertures, sembla que totes emmarcades en carreus, alguna amb el mateix tipus d'acabat esmentat i altres amb carreus menys polits. A l'interior, un pilar de pedra central actua d'element de càrrega junt amb les façanes; els forjats, molt ensorrats, són de bigues carejades i posts de fusta entremig. A la planta baixa es conserven algunes restes de l'estructura i dels elements que conformaven el molí, encara que tot molt deteriorat i remogut. Els elements són a l'angle nord-est, on podem veure restes del sitial i del que sembla el calaix, és visible gran part de la mola superior, la qual té una creu incisa, és probable que la mola jussana estigui sota la gran quantitat de terra i material acumulat que hi ha. A l'exterior, podem entrar al cacau, cobert en volta de lloses, al fons només queden restes del tronc de l'arbre i de l'entrada d'aigua per fer moure la roda.
A l'interior del casal moliner, la planta baixa devia ser destinat quasi exclusivament a molí, hi trobem una escala de pedra d'accés a la primera planta, on hi ha restes de l'espai ocupat per la cuina amb el forn de pa, el qual conserva la boca sencera; en aquesta primera planta podem veure-hi almenys una finestra amb festejadors. La planta sota-coberta té parts d'envans de distribució de l'espai, segurament on hi hauria algunes habitacions.
A l'exterior hi ha les restes d'un cobert i probablement paller adossat al costat nord-oest de la casa.
A la part posterior podem veure la traça del canal que portava l'aigua al molí, avui totalment tapat. També al torrent s'hi pot identificar l'indret de la resclosa o petita presa on s'agafava l'aigua.
Situat per sota de la pista que porta a Camprubí (la que discorre paral·lela al torrent), al costat mateix de la ribera de Camprubí. La masia Soldevila a la qual pertany el molí es troba just sobre el turó que s'aixeca al nord-oest del molí.
Història
L'edifici del molí que ha arribat als nostres dies sembla correspondre amb la cronologia del segle XVIII, coincidint amb la data incisa a la llinda de la porta d'accés, 1762. Cal dir, que tot i que a nivell documental, la majoria de notícies conegudes del molí són a partir del segle XVIII, no es pot descartar l'existència d'un molí de construcció anterior, ja que la masia Soldevila es documenta des del segle XIV. És versemblant pensar que amb anterioritat a aquest segle XVIII ja existís un molí a la finca.
Les primeres notícies documentals localitzades que esmenten directament el molí de Soldevila són ja de ple segle XIX, en concret en els registres de matrícules industrials conservades a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny i també en un llevador del 1858. Als registres de matrícules consta com a propietari Joan Casals, i es diu que és un molí de represa amb només una mola i que només mòlt tres mesos o menys l'any. Els documents conservats a l'arxiu d'aquestes matrícules s'inicien al 1877, quan entre altres hi consta el molí de Soldevila, i de manera discontinua fins a mitjans segle XX; el molí deixa d'aparèixer-hi entre el 1886 i 1887. En les dades del 1886 no hi figura, però posteriorment consta una nota aclaridora referida als anys 1887-1888 si que hi apareix.
En un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny datat a 14 de gener de 1898 consta que al molí de Soldevila, identificat amb el número 74, hi vivien quatre persones, un matrimoni i dos fills.
Als volts dels anys trenta del segle XX el molí de Soldevila, junt amb tota la finca de Soldevila és adquirida pels nous propietaris de Camprubí, passant engrandir encara més la gran propietat de Camprubí.
Bibliografia
AYMAMÍ, Gener (2000). "Els molins hidràulics de la riera del Margançol". L'Erol, núm. 64, primavera 2000.
CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella.
TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", p. 167, Barcelona.
TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit.
