Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El molí fariner de Camprubí està actualment en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat important de les façanes, fins a nivell de coberta en diferents parts de les estructures. Les restes estan molt cobertes de vegetació, fet que no permet una visualització de les estructures conservades. Es pot diferenciar una estructura principal que és la corresponent al casal moliner, format per l'obrador del molí a la part baixa, i les dependències destinades a habitatge a les plantes superiors. Sembla que constava de planta baixa, planta primera i sota-coberta; la casa tenia almenys una construcció adossada al costat nord-oest, sembla que es tractava d'un espai tipus paller, segurament destinat a bestiar i magatzem. A nivell constructiu, a grans trets podem veure murs de paredat irregular, i cantoneres desbastades i algunes més ben acabades, depenent de les fases constructives. Cal dir que no es poden precisar bé les fases constructives però s'hi que s'aprecia que la casa mostra alguna ampliació o reforma. L'edifici està bastit en un terreny en desnivell facilitant que a més dels accés de la façana sud, també disposava d'entrada a través de la façana posterior. Pel que fa a les obertures en podem veure algunes formades per llinda de fusta i brancals de carreus. A la porta d'accés a l'obrador del molí, a la llinda de fusta hi ha un creu incisa. A l'interior, a la part de nord-est és on hi ha la sala de moles, actualment s'hi conserven part dels elements que conformaven el molí, com la bancada amb el riscle que cobreix les moles i la farinera. Sota de l'obrador hi ha el cacau, l'espai on hi havia el rodet que feia funcionar el mecanisme del molí i per on sortia l'aigua cap al torrent, és un espai de poca alçada cobert per volta de lloses, al fons podem veure la sortida de la canal que dirigia l'aigua al rodet i les restes d'algun altre element.
A la part posterior del casal moliner, hi ha la gran bassa delimitada per murs bastits amb grans carreus. A la part on conflueixen la bassa amb la casa hi podem veure l'entrada de la canal que conduïa l'aigua cap al rodet.
Accés per pista forestal.
Història
El molí fariner de Camprubí formava part de la gran masia del mateix nom, Camprubí. Aquesta masia consta documentada des del segle XIV; sembla que un dels períodes de més esplendor de la masia seria a finals del segle XVIII i XIX.
Sembla que gran part de les estructures que ens han arribat poden correspondre al període del segle XVII i XVIII, tot i que no es pot descartar que amb anterioritat ja hagués existit i fins i tot que es conservin parts més antigues, i més tenint en compte els orígens de la masia.
Documentalment, les primeres notícies conegudes sobre el molí les trobem en els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. Així, al 1716 consta registrat que Joan Camprubí pagava pel producte d'un molí que molia una tercera part de l'any; creiem que aquesta dada es refereix al molí de Camprubí. També en els registres posteriors del 1717 i 1766 consta la referència similar, amb els imports actualitzats.
Altres notícies són ja del segle XIX, com és la cita en un llevador del 1858. Posteriorment, en una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que al molí de Camprubí, identificat amb el número 90, hi vivien quatre persones, un matrimoni i dos infants.
El molí de Camprubí consta també en els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny, aquestes es conserven de manera discontinua des de 1877 fins a mitjans de segle XX. En el primer registre consta que Vicenç Camprubí paga pel molí de Camprubí, com a molí de represa d'una mola que funciona tres mesos o menys a l'any. En alguns registres, com el del 1882 i el de 1887, s'especifica que el molí està dedicat a la molta de sègol, ordi, civada, blat de moro, etc. Als anys vint del segle XX, en els registres d'industrials, a més del pagament com a molí fariner, també consta el pagament pel 10% de salt d'aigua, referència que apareix en tots els molins del terme que hi consten registrats. De fet, la masia Camprubí consta com una de les primeres que van fer i tenir llum pròpia, a la mateixa ribera del torrent però metres més avall del molí, hi havia hagut la centraleta on hi havia la turbina. Fins als anys 50-60 del segle XX encara consta el molí en els registres industrials que es conserven.
Bibliografia
AYMAMÍ, Gener (2000). "Els molins hidràulics de la riera del Margançol". L'Erol, núm. 64, primavera 2000.
CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella.
TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", p. 167, Barcelona.
TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit.
