Molí de Galobardes
Prats de Lluçanès

    Osona
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 1700 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 69'900

    Coordenades:

    41.98741
    2.01353
    418286
    4648849
    Número de fitxa
    08171-33
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    De l'edifici original només se'n conserva la part més antiga, on hi ha ubicat el salt d'aigua i el carcabà, i els murs que delimiten la bassa, ubicada sobre el molí.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Tipus de protecció: Integral
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.111.159
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00035
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El molí de Galobardes està situat als peus del riu Bassí, just en l'encreuament d'aquest amb el rec de la font de la Coromina en el gorg que hi ha just al costat del molí. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos, del que només se'n conserva una petita part, que equival aproximadament a una quarta part del molí original. La part que no es conserva està essent reconstruïda aixecant de nou tota l'estructura, ja que les diverses ampliacions que s'havien anat fent al molí no tenien gaire qualitat constructiva i l'edifici s'havia anat esquerdant progressivament, impossibilitant la seva conservació. La part original consisteix en un cos rectangular adossat al cingle que envolta el molí, dins del qual hi havia el salt d'aigua que donava força hidràulica al molí. És un cos de tres nivells, en el que els murs de càrrega, de maçoneria de pedra gran i treballada a les cantonades, van reduint la seva amplada, essent el més ample l'inferior i el més estret el superior. També es conserva, a nivell de soterrani, i a la façana principal, orientada a l'est, el carcabà, dins del qual encara s'observa el conducte per on sortia l'aigua. L'altre part que es conserva del molí original és la bassa, actualment plena de terra i vegetació. Està delimitada per murs de càrrega amples de maçoneria de pedra gran, bastits sobre la roca natural que envolta el gorg que hi ha al costat del molí. La bassa, de forma rectangular, conserva un desaigua que dóna al gorg, un sobreeixidor, també ubicat al mur que dóna al gorg i el forat, actualment soterrat, per on entrava l'aigua a la bassa provenint del riu Bassí. També s'observa, a la cantonada de la bassa que hi ha just a sobre de l'edifici del molí, l'obertura per on entrava l'aigua cap al molí, emmarcada amb pedra treballada i protegida amb una reixa metàl·lica.

    L'any 1751, Antoni Vila i Galobardes, de Prats de Lluçanès, rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de Galobardes data del segle XVIII.

    MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.