Les primeres notícies sobre la regulació d’aigua de la Séquia són del 1857, quan l’alcalde de Manresa va adreçar una consulta al governador civil en resposta a una sol·licitud adreçada a la reina Isabel II. El 1859 es publicà una reial ordre on es fixava la dotació de la Séquia en 1.000 litres per segon, però no s’exigia efectuar cap obra per limitar el cabal. El 1861 els concessionaris d’un canal a la dreta del Llobregat van reclamar que es controlés el cabal, i l’any següent el governador civil ordenava que s’instal·lés un mòdul per donar compliment a un reial decret de 1860 on s’ordenaven autoritzacions i concessions d’aigua.
A partir d’aquest moment la Junta de la Séquia va buscar un enginyer per projectar el mecanisme. Fou Jaime de Castro, sota la inspecció de l’enginyer del districte Marián Parellada, que el 1863 va redactar la memòria amb un plànol del mòdul hidromètric. Les obres es van iniciar el 1864 i van acabar el 1865. Aquest mateix any es va construir la caseta que acull el mòdul, tal com indica la data de la reixa del sobreeixidor. No es té constància del fabricant del mecanisme del mòdul, que es va finançar amb la venda del molí del Salt, que estava situat al torrent de sant Ignasi, a Manresa, i era propietat de la Junta de la Séquia.
El 1959 es va realitzar un nou projecte de mòdul hidromètric d’acord amb una ordre ministerial, però no es té constància que s’executés. A la dècada de 1960 el mecanisme del mòdul es trobava fora de servei, i el 1992 va ser retirat i dipositat al Museu de la Tècnica de Manresa, on va ser restaurat i avui és exposat (Grau; Alonso, 2017).
