Aqüeducte de Conangle

Balsareny

Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.

L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.

L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.

A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.