Mines del Siller de Bertrans
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antigues mines de lignit emplaçades prop de l'antiga masia de Bertrans. Pràcticament no en queden restes visibles, a excepció d'un amuntegament de residus de color grisós que correspondrien al runam de la mina. La boca de la mina era petita i possiblement ha quedat obturada. Estava situada al costat mateix dels residus (al sud-oest) i actualment és coberta per vegetació.
Història
Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines.
Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines del Siller de Bertrans, eren propietat d'un tal Siller i es trobaven prop del mas de Bertrans. Alguns dels minaires s'allotjaven a la masia de can Prat Barrina, adjacent a la de Bertrans.
Bibliografia
AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37.
