Masia - Molí de can Batlle

Vallirana

El molí de can Batlle és originari del segle XV. Es tracta d'un molí fariner de rodet horitzontal, que funcionava amb l'aigua de la riera de Vallirana mitjançant una gran bassa. En el fogatge de 1533 apareix mencionat el cognom "Balle" per primera vegada al municipi. "Jaume Balle" figura com un dels onze caps de casa del terme. Posteriorment, la casa torna a aparèixer documentada en el cadastre de l'any 1749. L'any 1659 es va incorporar la mola volandera, molt més grossa i productiva que l'original. A mitjans del segle XIX es va construïr un altre molí fariner, de dues moles i amb una roda de calaixos de 10 metres de diàmetre, molt més productiu que els anteriors. La bassa també fou ampliada. El molí va estar en funcionament fins als anys 20 del segle XX. La masia fou construïda l'any 1602 aprofitant l'edifici del molí, que era propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Va patir reformes i modificacions als voltants de l'any 1750. A la banda de ponent es va afegir un volum de planta baixa destinat a celler i es va pintar el rellotge de sol. A tramuntana es va aixecar un edifici aïllat per guardar-hi el ramat. Dos cossos més van completar l'edificació vers l'any 1797, un d'ells dedicat a premsar raïm. L'antic celler es va convertir en una cuina amb forn de pa i llar de foc. Durant la guerra civil, l'edifici va servir de residència d'alguns refugiats. Posteriorment, la bassa va servir per regar uns horts propers fins que, a finals dels anys 60 del segle XX, es va enderrocar per fer-hi una esplanada. L'edifici fou tancat i abandonat fins que l'any 1984 fou adquirit per l'ajuntament de Vallirana. A finals dels anys 80, l'edifici fou objecte de dues intervencions arqueològiques que es dugueren a terme entre els anys 1988 i 1989, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Durant els treballs es documentaren restes del darrer molí fariner que funcionà a l'edifici i vestigis d'un molí anterior situat a la mateixa masia. Es tractaria d'una construcció aïllada datada al segle XV, probablement coberta amb un sostre de volta, que hauria estat en funcionament fins a la construcció de la masia pròpiament dita, a principis del segle XVII. Posteriorment, entre els anys 1993-1995, fou rehabilitat per l'arquitecte del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona Josep Rovira Pey. La roda de calaixos es va tornar a posar en funcionament el mes d'octubre de 2006. L'any 2015, el molí fou inclòs per la Generalitat de Catalunya dins dels 150 elements més destacables del patrimoni industrial de Catalunya, dins de la categoria de molins i serradores hidràuliques. En l'actualitat, l'edifici és la seu de la regidoria de Cultura, de l'Associació d'Amics de Vallirana i del Consorci de Normalització Lingüística. Compta amb diverses sales d'exposicions, una sala d'actes i diverses dependències per albergar cursos i tallers. Integrat en el mateix edifici es troba el Centre d'Interpretació del Patrimoni Masia Molí de Can Batlle.