Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat i completament rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats, més diverses construccions annexes disposades al seu voltant, inclosa l'era. El volum original presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. El de la banda de ponent, tot i que sembla més antic que l'anterior, ha estat reconvertit en finestral. La resta de finestres són rectangulars, amb els emmarcaments de pedra. Les del pis presenten la part superior decorada a mode de llinda d'arc conopial. La façana de llevant segueix la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, tot i que el més destacable és un gran finestral de mig punt situat al pis, el qual forma part d'una de les dues galeries de la façana de migdia, bastides a mitjans del segle XX. Aquestes galeries, de tres i cinc obertures cada una, estan ubicades als pisos superiors i són bastides en pedra, amb una arquivolta decorativa sostinguda per dues mènsules decorades. Tornant a la façana de llevant, cal indicar que presenta una obertura circular a mode de rosetó i està rematada per una petita espadanya de dues obertures de mig punt, ambdós elements corresponents a la capella de la masia, integrada dins l'edifici. Adossat a la façana de tramuntana de la masia hi ha un cos rectangular distribuït en tres nivells, corresponent en origen a l'habitatge dels masovers, i del que destaca l'espai de torre, que es correspon amb la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus escairats de pedra i el coronament esglaonat i emmerletat. De l'interior de l'edifici destaca la capella, d'una sola nau apuntada amb l'absis i l'arc triomfal apuntats també. A banda i banda de l'altar hi ha dues capelletes tapiades formades per tres arcs apuntats en gradació decorats amb dosserets i basaments poligonals. Als peus de la capella hi ha el cor, delimitat per una barana de fusta treballada. L'element més antic de la capella, segons sembla, és la finestra de mig punt bastida amb carreus de pedra ubicada al mur de migdia, la pica de senyar-se i el portal d'accés des de l'interior de la masia. En aquest sentit, cal destacar que aquesta porta, d'arc de mig punt adovellat, ha estat rehabilitada i des de l'exterior de la capella presenta un escut a la clau amb una creu i la data 997. La capella està completament emblanquinada, mentre que l'absis manté el parament de pedra vist. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'una tonalitat ataronjada.
Davant la façana principal de la masia hi ha un petit jardí delimitat per una barana de gelosia. Els cossos auxiliars foren construïts majoritàriament als anys 80 del segle XX i es localitzen a la part de migdia i ponent de la masia sobretot. Cal destacar, a l'extrem sud-est del conjunt, una placeta amb taules on destaca un petit oratori amb un plafó de ceràmica vidrada dedicat als sants Pere i Pau, protectors de Bell-lloc.
Història
D'entrada, el nom Belloch apareix mencionat tant al fogatge de l'any 1497 com en el de l'any 1553. L'any 1855, aprofitant el trasllat del sepulcre dels Bell-lloc que fins aquesta data havia estat a Sant Pau del Camp, es va reconstruir la masia, la qual aprofitaria els murs d'una capella de planta rectangular i molt possiblement restes dels murs del recinte defensiu del castell de Bell-lloc, que havia estat destruït durant la Guerra del Francès, l'any 1808. En relació a la capella, cal dir que a partir del 1099, ja es documenta l'església romànica de Sant Pere, la qual fou restaurada el 1869. El castell va ser propietat dels Bell-lloc fins l'any 1944, moment en que l'edifici va ser fortament modificat. Entre els anys 1944 i 1964 se li va donar un aspecte senyorial eclèctic, se li van afegir les galeries de migdia i va patir reformes interiors per adaptar-la als diferents usos que ha tingut des de llavors. L'any 1964 passà a ser propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, i a partir del 2003 és propietat de la societat Parc de Belloch, S.A. La capella interior està dedicada a la Mare de Déu d'Agost i, l'any 1974, era la capella de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, residència infantil del castell de Bell-lloc.
Bibliografia
AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.
