Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de planta rectangular format per quatre cossos diferents delimitats per un barri tancat. El cos principal també és rectangular i presenta una estructura basilical típica de les masies catalanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, consta de tres crugies davanteres perpendiculars a la façana principal i una de posterior disposada en paral·lel. La coberta és de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats. Les finestres són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica i tenen els cantells bisellats. Les del pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament destaca un pou circular de pedra. Tant la façana de migdia com la de ponent presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat, tot i que de mida més petita que les del parament principal. Estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb els emmarcaments fets amb maons disposats a plec de llibre. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici basilical hi ha un cos rectangular amb la teulada d'un vessant, organitzada en un únic nivell. Les obertures són d'arc rebaixat i estan emmarcades en maons a plec de llibre. La resta de cossos auxiliars s'organitzen al voltant del pati davanter, delimitat per una tanca d'obra i al que es pot accedir des de tramuntana i migdia mitjançant dues grans portes d'arc rebaixat, bastides en maons i cobertes per un voladís de teula de doble vessant. Aquests volums són rectangulars, amb la coberta de teula d'un sol vessant i organitzats en un nivell. El de llevant presenta una antiga galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, actualment reconvertida i rehabilitada. Les obertures del cos de migdia són d'arc rebaixat i bastides en maons. Destaca una estança de planta circular a l'extrem de ponent de l'edifici. El cos adossat a migdia es correspon amb porxos oberts de recent construcció. La construcció presenta murs de paredat comú revestits amb un revestiment arrebossat. El de la façana principal és original mentre que a la resta del conjunt és sulfat de ferro, donant-li la tonalitat groguenca actual.
A l'exterior del barri, al costat de l'accés situat a la banda de migdia, destaca un pou de pedra i maons de planta circular. A l'interior de la masia es conserven diversos festejadors, dos espiells de gelosia decorats del segle XVI i situats a les escales de la planta baixa i del pis, i una premsa de fusta per fer vi amb tot el mecanisme intacte. Les fotografies han estat cedides pel propietari de la masia.
Història
La primera noticia que coneixem d'un Vidal a Bell-lloc apareix en el fogatge de l'any 1497. En el fogatge de l'any 1553 apareix mencionat doblement, dins del paratge de Bell-lloc i també del terme de La Roca. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que "Fa tots anys als 26 de juliol lo mas Vidal (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y 20 sous y dits son per la celebració de tres aniversaris per les animes de Elisabet Vidal de Rafael Vidal y de Rocada y per Rafel Vidal y Derocada"; "Quiscum any als 20 de febrer lo damunt dit mas Vidal paga al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració d'un aniversari per l'ànima de Francesch Vidal" (MARTÍ I BONET, 2007: 194-195). De l'any 1706 coneixem que "Fa Rafael Vidal alsanivversaris y missas de la Iglesia Parroquial de Santa Ignés papa al rector 50 lliures que té den Salvador per lo llegat de Pere Oriach" " (MARTÍ I BONET, 2007: 195). Les misses en favor dels seus difunts van continuar durant aquest període.
Bibliografia
AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.