Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de tipus basilical, amb un cos central que es presenta més elevat que els altres. És de planta rectangular, coberta a doble vessant amb ràfec i compta amb planta, pis i golfes. Les obertures principals (portes i finestres) s'ubiquen a la façana principal i a la posterior , mentre que les façanes laterals presenten només una petita obertura (gairebé un espirall) just per afavorir la ventilació. A la planta baixa destaca la porta en arc de mig punt al centre de la façana, on apareix gravada la data de 1646. A banda i banda, quasi als extrems del mur, s'ubiquen dues petites finestres quadrades. Al pis superior hi ha tres finestres, una d'elles central i a l'alçada de la porta. Totes tres presenten llinda i brancals de pedra i un ampit remarcat amb motllura. A la part superior, per ventilar i il·luminar les golfes del cos central més alt, hi ha tres finestres en arc de mig punt formant galeria. La taulada forma un ràfec que recorre tots els murs. Les finestres presenten inscripcions: Inscripció -1- El nom M. Bofill junt a altres símbols, gravats a la llinda, probablement era el nom del propietari del mas al segle XVII. Inscripció -2- M. Bofilla i altres símbols gravats a la llinda (font: inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya).
La troballa de restes arqueològiques del paleolític inferior dins aquesta propietat, demostra la presència de caçadors a la vora del Llobregat fa més de 100.000 anys. A l'Inventario de Patrimonio Arquitectónico realitzat pel Ministerio de Cultura l'any 1979 apareix, segurament com un error, com a Masia de Can Cuyàs, però la descripció correspon a la de Ca n'Albareda.
Història
Es tracta d'una masia de mitjans del segle XVI que segurament no es mostra molt canviada respecte de la construcció original. No tenim dades de la seva història. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar.
Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra.
Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja.
Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent.
Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de ca n'Albareda va ser construïda a mitjans del segle XVI, i actualment conserva el seu aspecte original.
Bibliografia
- AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p.
- ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals.
- ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals.
- CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78.
- DESCOBRIR CATALUNYA. "Collserola. El secret més ben guardat". Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103.
- ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
- FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). "Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5". Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p.
- GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33.
- PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89.
- SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.
