Marges de vinya de La Salut

Sant Just Desvern

Les barraques de vinya, els marges de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.

Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica, però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans.       

Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.