La llegenda de la Mare de Déu del Remei comença amb la troballa accidental d'aquesta per part d'un pagès de Can Simó (actualment Can Busquets) que estava llaurant la seva terra amb un parell de bous. Segons la tradició, la Capella de la Cova del carrer de l'Església, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge religiosa. Però el cert és que sembla ser que la Mare de Déu no volia quedar-se a la cova i miraculosament es traslladà a l'altar major de l'església parroquial, d'on ja no es mouria, tot i l'intent que patí uns segles més tard, quan uns pirates sarraïns que assaltaren la vila se la volgueren emportar. Però la imatge es va fer tan pesada, que els lladres van haver d'abandonar la idea. Quan ja els sarraïns hagueren marxat, una mica espantats per aquell fet miraculós, un caldenc anomenat Montserrat Pi restaurà els danys que la imatge sofrí, ja que li havien trencat un dit. En agraïment, la Mare de Déu li va donar el do, a ell i als seus descendents, de poder guarir les extremitats malmeses dels seus conciutadans.
La devoció per la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac, té relació directa amb l'existència d'una deu d'aigua calenta, REMEI de moltes malalties. Dites relacionades amb la darrera d'aquestes llegendes: "Pi ets, Pi seràs, tu i la teva descendència ossos trencats curaràs", i "Això va de pares a fills, com a Can Pi de curar ossos".
Història
Llegenda recollida per Víctor Balaguer a mitjan segle XIX.
Bibliografia
LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.
