Llegenda del tresor de Peguera

Fígols

La llegenda del tresor de Preguera

A les muntanyes silencioses que envolten el despoblat de Preguera, entre cingles i obagues del terme de Fígols, corre una antiga llegenda que parla d’un tresor amagat sota terra, enterrat fa segles per mans desconegudes. Es diu que aquest tresor, fet d’or, joies i monedes antigues, roman ocult en algun punt del que fou el petit nucli de Preguera, avui cobert de vegetació i runes gairebé oblidades. Segons la tradició oral, durant alguna guerra passada —potser la dels Segadors o la del Francès— els habitants, temorosos de ser assaltats, van enterrar les seves riqueses per salvar-les del pillatge. Alguns diuen que ho va fer una sola família rica, altres que fou una acció col·lectiva del poble. El cas és que ningú mai va tornar a recuperar aquell tresor, car els qui sabien el seu emplaçament van morir o van fugir sense deixar rastre. Amb el pas del temps, la història es va convertir en llegenda. Hi ha qui assegura que certes nits es veu una llum blava que sura prop de les restes de l’antiga església o entre les pedres d’un antic mas enrunat. Aquesta llum, diuen, marca el lloc exacte on jeu el tresor. Però el botí mai ha estat trobat, perquè, segons creença popular, només pot ser descobert per algú de cor pur, i que no el busqui per cobdícia, sinó per necessitat noble. Alguns pagesos que treballaven camps propers afirmaven haver vist una serp blanca custodiant l’indret, símbol de protecció màgica, i que només desapareixerà quan arribi la persona destinada a trobar el tresor. Fins aleshores, el tresor de Preguera seguirà sota terra, esperant que algú digne desentrellaci el seu misteri i el torni a la llum. Així, entre pedra i silenci, la llegenda continua viva a la memòria de Fígols, com una promesa enterrada i mai oblidada.