Llegenda de les bruixes del coll de Fumanya

Fígols

La llegenda de les bruixes del coll de Fumanya

Al Coll de Fumanya, enmig dels contraforts del Berguedà, el vent xiula com si portés veus antigues, i no són pocs els qui afirmen que aquella és terra marcada pel pas de les bruixes. Segons la llegenda popular, en aquest indret solitari i embolcallat sovint per boires espesses, s’hi reunien a la nit les bruixes de la contrada per celebrar els seus aquelarres. La claror de la lluna plena il·luminava el cercle màgic on es congregaven, entorn d’una gran pedra plana que feia de taula ritual. La gent dels masos propers explicava que, en certes nits, s’hi veien flames ballarines, s’hi sentien cants i crits estranys, i fins i tot, s’hi alçaven remolins de pols que desapareixien de sobte. Alguns pastors que havien gosat passar-hi amb el ramat de matinada deien haver trobat les ovelles esverades o malaltes, com si una força invisible les hagués torbat durant la nit. Diu la tradició que aquestes bruixes no només coneixien els secrets de les herbes i les tempestes, sinó que podien convocar llamps i fer que els animals es perdessin. Per això, els habitants de Fígols i dels pobles veïns evitaven creuar el coll de nit, i quan ho havien de fer, pronunciaven pregàries o portaven amulets per protegir-se’n. Amb el temps, el record d’aquells rituals s’ha anat apagant, però la memòria popular encara conserva el nom del lloc i el seu ressò màgic. El Coll de Fumanya continua sent un espai solitari i poderós, on natura i misteri es confonen, i on la llegenda de les bruixes encara sobreviu entre les pedres, la boira i el silenci dels cims.