Llegenda del Mansuet
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La llegenda del Mansuet explica la gesta de Mansuet Boixó, un ferrer que va salvar la gent del poble durant la guerra del Francès. En mig d'un atac enemic, va agafar els vells, la canalla i les dones i se'ls va endur a les coves del Salnitre, on els amagà en una balma que hi ha a uns trenta metres d'alçària. Un dia, quan els soldats entraren a la cova per fer-los fora, Mansuet llançà una caldera d'aram des del seu amagatall. Va ser tal el terrabastall que es pensaren que s'ensorrava la muntanya i van fugir, perseguits pel ferrer que els va matar. Segons la tradició, el Mansuet s'amagava en una balma de les coves del Salnitre.
Fotografia de la cova del Mansuet, 2010 (autora i arxiu: Lídia Ill).
Història
La llegenda és falsa, ja que Mansuet ni va lluitar a la guerra del Francès ni es va amagar a les coves. Fou un capitost reialista que va morir executat anys més tard. La llegenda, però, té una base real, ja que l'estiu de 1811, mentre els francesos ocupaven el monestir, els collbatonins es van amagar a les coves. El 31 d'agost, l'enemic va escorcollar-les i va matar alguns veïns en represàlia als atacs del sometent local.
La llegenda va ser impulsada pels literats catalans de la segona meitat del XIX, que van mitificar aquest personatge i la muntanya, i el van relacionar amb la "tradicional rebel·lió catalana". La primera versió és la de Santiago Àngel Saura i Mascaró, del 1852.
El nom de Mansuet s'ha incorporat a la toponímia local de Collbató, ja que dóna nom al passeig que travessa les antigues Parellades i va des del carrer Bonavista fins a la plaça de l'Església, i també a un dels dos centres escolars.
Bibliografia
MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 79 i 88.
FRONTERA, Genís i Joan VALLS PUEYO (2008), Mansuet, el guerriller de Montserrat, Sant Vicenç dels Horts, Farell.