L'Estany Clar
Cercs

    Berguedà
    A la part sud del municipi. A tocar de la carretera BP-4624 amb l'enllaç amb la C-16.

    Coordenades:

    42.11624
    1.85413
    405274
    4663318
    Número de fitxa
    08268 - 20
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, núm. 1013-I, de 13/04/2005
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si. IPA 3227
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    001100600DG07D0001EO
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Masia aïllada, conformada per dos edificis principals, l'edifici de major volum i més destacat, corresponent a l'antiga casa, i un edifici annex al seu costat nord, que havia estat l'antic paller, a més, altres volums secundaris o annexes. L'edifici principal defineix una estructura clàssica de planta baixa, planta primera i sota-coberta, amb teulada de dos vessants i carener orientat est-oest, perpendicular a l'antiga façana principal. Abans de les darreres obres de rehabilitació l'accés principal a l'edifici es trobava a la façana de migdia, actualment ha estat ubicat a la façana de llevant, passant aquesta a mostrar-se com a façana principal. En conjunt els murs són de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, reforçats als angles amb cantoneres fetes a partir de carreus només desbastats, formant peces allargades però de tall no gaire regular. Diverses de les obertures van ser modificades, podent-hi observar la traça d'algunes que han estat cegades i s'identifiquen algunes llindes i muntants de carreus de pedra; actualment el conjunt de les obertures existents ha estat regularitzat a partir d'una faixa de morter que les emmarca. L'interior de l'edifici a nivell de planta baixa, conserva murs de càrrega i alguns pilars de pedra i cobertes de voltes també realitzades en pedra. L'edifici que sembla correspondre a l'antic paller, situat al nord de la casa, compta amb dos nivells de plantes, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i en disposició contrària a la casa (orientat est-oest); la façana principal obra cap a llevant i compta també amb diverses obertures modificades, destaca una gran obertura situada al segon nivell i que ocupa la meitat de la façana en aquesta planta. Al voltant hi ha altres annexes de construcció més actual.

    El seu emplaçament és força proper a Berga, de la riera de Metge i la font de Tagastet.
    La masia està catalogada com a BCIL núm. 1013-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.

    Encara que la fisonomia que ens ha arribat avui en dia de la masia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. L'Estany Clar podria conservar restes més antigues ja que consta referenciat documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a "Los de Fora Vila" hi consta "Lost de Stanyclar" (IGLESIES: 1979, 458).
    Durant l'època moderna l'Estany Clar consta que va ser un antic hostal de camí ral que comunicava Berga amb Bagà i del camí de Berga a Vilada. Sembla que la funció d'hostal es va desenvolupar durant diversos segles, fins el segle XX, quan va deixar de ser-ho per transformar-se en masoveria. L'estructura arquitectònica de la masia mostra trets propis del segle XVII, per bé que amb modificacions i reformes posteriors, segurament realitzades en diferents fases al llarg dels segles posteriors. L'any 1987 va ser restaurada a fons i va reiniciar la seva activitat en el camp de la restauració, acullin un reconegut restaurant.
    L'Estany Clar apareix referenciat en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent al poble la Baells, en el qual hi consta registrat Ramon "Marigot".

    IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
    PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs.
    SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga.
    SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.
    TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.
    VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.