Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici rural de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. De l'observació de la teulada es detecta la presència d'una ala més gran que l'altra, segurament objecte d'una unificació de la teulada, incorporant sota la mateixa algun annex existent al cantó de migdia. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, malgrat que s'observen alguns trams en maó, i ha estat unificada sota un arrebossat exterior amb ciment pòrtland sense pintar. La façana principal es troba orientada a ponent, i es troba precedida d'un mur de tancament que prolonga les façanes nord i migdia i tanca amb un portal exterior -malgrat que actualment aquesta porta sigui un espai obert-, creant un pati interior que precedeix la vivenda. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a ponent. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat, rematat a la part superior per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres reforçades amb carreus de pedra molt ben tallats sense cap detall ornamental. A migdia d'aquesta façana s'adossa un petit cobert quadrangular de planta baixa i teulada inclinada, que s'integra al conjunt de la casa. La façana nord destaca per la presència d'un petit angle que sobresurt del parament del mur, i que crea una façana desviada. En aquesta façana hi destaquen un seguit de petites finestres, a l'alçada del primer pis. La façana de llevant es troba parcialment arranjada amb mur de maó, i no compta amb cap element significatiu. La façana de migdia ve precedida per un petit porxo, i s'utilitza com a entrada auxiliar de la casa. L'accés per aquesta entrada dóna pas a un espai utilitzat com a cuina i menjador. L'interior de la casa ha estat totalment reformat i adaptat a les noves necessitats. Malgrat tot, s'han conservat pràcticament tots els murs interiors i l'estructura original. Destaca de forma singular una gran arcada de diafragma exempta formada per dovelles molt ben tallades. Aquest àmbit era destinat antigament a corts i estables. En aquest espai de la casa, destaca l'existència d'un mur amb dos grans ràfecs que reforcen el mur.
Història
La primera notícia existent sobre el mas les Eres és del 1196, quan el convent de Sant Tomàs va comprar a Maria Eres dues peces de terra en franc alou. Poc després, al llarg del 1231, Bernat Eres i la seva esposa Ermessenda i el seu fill Pere, van vendre tres peces de terra al Pujol, al Mallol i al mas Eres- a Joan Carboneres i a la seva esposa Guillelma, amb el compromís dels compradors de que si retornava el preu abans de tres anys podria recuperar la terra. (GINEBRA, 1998:491) . L'any següent els Eres van vendre dues peces de terra més a Joan Carboneres. A la primer meitat del segle XIII els Eres van fer nombroses compres i vendes, ja fos per necessitats econòmiques o per consolidar el seu patrimoni. Així el 1232 van comprar dues feixes de terra a Bernat de Torelló a la parròquia de Sant Martí. Sens dubte, el personatge més conegut de la família fou Pere d'Eres, qui el 1262 era notari de l'escrivania episcopal de Vic, i fou el primer regent de les escrivanies que va adoptar la denominació de notari públic en el moment d'accedir al càrrec. Va regir la notaria fins a la seva mort el 1278. Pere d'Eres, també canonge de la catedral de Vic, va encarregar la confecció d'una bíblia miniada en quatre volums que es conserva a la Biblioteca Capitular de Vic. (VILAMALA, 2002: 103) El mas sembla que va superar amb certa comoditat les crisis del segle XIV i és clar que els Eres van continuar endavant, ja que tot i no constar en el cens elaborat per la talla fiscal de 1360, torna a constar-hi en la de 1430. Per altra banda, es té constància que el 1361 Guillem Eres va comprar unes terres i una casa a Arnau Frontera. En 1417 Francesc Ses Eres va ser un dels representants parroquials en el plet de les universitats de Sant Martí i Sant Julià contra el rector de la parròquia. (VILAMALA, 2002: 103) Al segle XVI els documents fan referència a la venda de diverses terres per part dels propietaris de les Eres. El 1893 els propietaris eren els empresaris de Vic Antoni Bayés i Josep Genís, propietaris també de la mina de la Frontera, que van comercialitzar l'aigua per tal de portar-la cap a Vic. A l'any 1940 la propietat era de Teresa Cunill Obradors, que al morir sense descendència directa, va deixar en herència el mas als seus nebots, que són els propietaris actuals.
Bibliografia
AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.
