Les Comasòlives Oristà

Osona
Sector oest del terme municipal
A 1200 metres de la carretera B-431, punt quilomètric 63'800

Coordenades:

41.93816
2.01258
418145
4643382
08151-68
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Sí, IPA. 23203
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 020A00003
Jordi Compte i Marta Homs

Les Comasòlives és una masia situada al sud-oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en un enclavament que té el municipi d'Oristà dins la comarca del Bages, tot i que relativament a prop de les masies Pla Moixons i cal Martí, situades a l'extrem oest del terme municipal d'Oristà.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal fruit de diverses ampliacions i diversos cossos adossats. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, presenta fins a quatre cossos delimitats per cantonades diferenciades. Al de l'extrem dret hi ha un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i diverses obertures petites a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una eixida emmarcada amb pedra treballada i pilar central també de pedra treballada a les golfes. El cos central dret presenta un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. El cos central esquerre presenta una finestra per planta destacant la de la planta baixa, de forma apaïsada i emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada. Finalment al cos de l'extrem esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i pedra a la planta baixa, un galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó al primer pis i una eixida reformada a les golfes.
A la façana oest també hi ha una cantonada diferenciada integrada al mur que delimita dues parts. A la dreta hi ha, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb maó i una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis i a les golfes hi ha diverses obertures disposades irregularment, totes emmarcades amb maó. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en balcó i una finestra de nova obertura i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada.
La façana nord té un cos adossat modernament al centre que forma un porxo a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó, una altra emmarcada amb pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés al porxo. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb maó i les altres dues amb monòlits de pedra treballada.
De la façana est en sobresurten, a nivell de planta baixa, dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. A la resta de la façana s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes.
Al voltant de la masia es conserva l'era enrajolada i diverses estructures d'ús agropecuari.

La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà.

Les Comasòlives apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Ramonet de les Comes. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment.

IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.