Les Caramelles de la Palma

La Palma de Cervelló

Després de que l'església es va erigir en parròquia (1868), per Setmana Santa es començaren a fer diversos actes a la Palma, entre els que hi havia la processó dels Armats. En aquesta es representaven al carrer escenes de la Passió de Jesucrist, intercalant-hi durant el recorregut, el que ells anomenaven “Versos de Passió”. Es tractava d'uns cants solemnes a tres veus. d'aquests sorgí un “Coro Popular”, que començà a interpretar cançons tipus concert en el recinte de l'envelat que es construïa a la plaça de l'Església. Tot això donà peu a que aquest cor comencés a donar un sentit més ampli a la festa de Pasqua entonant cançons de Caramelles que, tot homenatjant Jesús en el triomf de la seva Resurrecció, anaven dirigides a exalçar les excel·lències de les donzelles que les escoltaven.
Aquest costum es va anar consolidant i, de mica en mica els cantaires del Cor de Caramelles anaren a cercar persones que els ensenyessin i dirigissin. Els primers dels què en tenim constància, que en diferents anys feren aquesta tasca, van ser el “Sito” i el “Nanses”, sobrenoms amb els què eren coneguts aquests senyors de Molins de Rei. Més tard i durant uns anys fou un veí del poble, en Jaume Obiols Bonastre, qui alternà la direcció dels cantaires amb la direcció del Cor Parroquial.
Les Caramelles de la Palma van quedar ja com un acte tradicional i, si algun any es trobaven sense director, ja hi havia algun membre del mateix grup que, amb molta afició i bona oïda, ensenyaven les cançons. Un d'aquests fou en Joan Giberga Paulet, qui introduí a les cançons una segona i tercera veu.
l'any 1927, un tràgic accident ocorregut quan el Cor de Caramelles es disposava a començar la seva actuació pel poble i que causà la mort d'un infant del públic per una caiguda des d'un desnivell, va fer que les Caramelles es deixessin de fer durant uns 15 anys.
La tradició es recuperà l'any 1942, quan renasqué el Cor de Caramelles ara com a Grup de Cantaires la Palma. Es va encarregar de la direcció, des del primer moment, el llavors jove Esteve Fisas, poc temps abans d'incorporar-se al servei militar. El Grup de Cantaires actuava tot l'any, alternant Caramelles en la Festa de Pasqua i com a Cor Parroquial a l'Església, on hi actuaven també les noies.
L'any 1963, degut al contacte musical entre nois i noies, es va creure oportú que aquestes entressin a formar part de la Coral, assolint des d'aleshores una accentuada riquesa en els cants efectuats a cor mixta.
Es varen interpretar una gran quantitat de cançons pròpies de la Coral, escrites amb una perfecta rima per el Sr. Jaume Alemany, i no cal dir, musicades per el mateix director. L'any 1967 es celebraren amb una gran festa, les Noces d'Argent del grup, en la qual hi va participar tot el poble.
Un any després, la Parròquia de la Palma celebrava el 1er Centenari de la seva construcció i amb aquest motiu, l'Esteve Fisas va composar una solemne missa, estrenant-se en aquell dia i continuant-se cantant en les principals festivitats religioses de l'any. Més tard i per mediació de Mossèn Anton Deulofeu, rector aleshores de la Parròquia, se'n va gravar un disc compacte.
L'extens repertori de cançons que exhibíem, ens permeté l'admissió a la Federació de Cors de Clavé, podent des d'aleshores, alternar amb altres corals oferint diversos concerts. L'any 1992 es celebraren amb una extraordinària festa, les Noces d'Or, editant per aquest motiu un llibre record amb el títol "Cinquanta anys de Caramelles a la Palma".
Arribant a l'any 2000 i després d'actuar durant 58 anys com a director, l'Esteve Fisas cedeix la direcció de la coral al seu fill Esteve, el qual ja s'havia destacat en la celebració dels cinquanta anys composant una alegre sardana dedicada al seu pare.
Actualment el grup el formen 38 components, que segueixen amb molta il·lusió la tasca començada fa tants anys, renovant el repertori amb nous ritmes i amb l'afany de conèixer i intercanviar experiències amb altres corals de l'entorn.