Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX. La casa anomenada La Torre va ser construïda per Francesc Pons l'any 1928, tal i com posa a la façana de l'angle del carrer al primer pis. Francesc Pons va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930, i va construir algunes de les cases del nucli com les cases del carrer Doctor Trias. Va construir aquesta casa per viure, però només ho va fer un any, ja que el 1929 li va vendre a Dalmiro Vilaseca, avi de l'actual propietària, i es va fer una altra casa més petita al passeig Francesc Macià nº 19, amb decoració vegetal en talla de pedra, ceràmica i fòssils.
