La Torre d'en Bernat estava envoltada d'horts a inicis segle XX (1920), construïda pel seu cunyat, Miralles, va ser la seva residència en casar-se amb Carmelita Miralles. Era la casa d'Àngel Vila i Llonch, conegut per Bernat, que va ser alcalde de Sant Vicenç de Castellet entre els anys 1919 i 1921. Va gestionar la construcció del pont sobre el Llobregat. Feia de sastre com el seu pare i germà, al c/ Migdia, 47 (avui carrer Gran), a més venien roba i confecció de vestits i pantalons. Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX.
