La Serra de Santa Anna
Sant Martí de Centelles

    Osona
    Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles
    Emplaçament
    C-1413, desviament cap el Cerdà a la dreta.

    Coordenades:

    41.77454
    2.21342
    434628
    4625043
    Número de fitxa
    08224 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Segle
    s. XIV
    Estat de conservació
    Regular
    Les reformes realitzades al mas, sobretot als seus annexes ramaders, han seguit un model arquitectònic arbitrari , malmetent les estructures anteriors.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00003
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. Aquest es troba assentat en un petit altiplà, planer per la cara sud de l'edifici però aturonat per la façana nord, fet que ha portat a la construcció de diversos contraforts per aquesta banda. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part d'una reforma posterior de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos, a sobre de les quals s'hi troba una petita galeria.
    Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres).
    Aquest conjunt de dependències encara s'utilitza a l'actualitat com a cort per al bestiar i com a paller.

    A la façana principal de la casa es troba ubicada una fornícula, de forma semi-circular i factura senzilla amb la imatge de la Santa.

    Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic del mas la Serra. Tot i això, la seva estructura de casa forta, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època baix medieval, cap el segle XIV. La manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeten documentar les diverses reformes i remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles. Aquestes reformes però si que són evidents a través dels seus paraments. La primera referència documental del mas la Serra la trobem en època moderna serà al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, germà del baró Guillem Ramon II, va comprar el mas i va fer construir una capella annexa al 1550. Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna prop el mas Serra, passant aquest mas a ser denominat com la Serra de Santa Anna. Al s. XV el mas es trobava sota el control de la domus de Càsoles, la demarcació de la qual s'estenia per Sauva Negra, el Corral de la Rovira i de la Rovira dels Cerdans fins a la Serra. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX. Actualment és una masoveria.

    PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372.
    PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
    PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
    SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.