Capella del Pou Sant Martí de Centelles

Osona
Mas el Pou
Carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, trencant del Pou.

Coordenades:

41.75373
2.20496
433903
4622739
08224-7
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
s.XIX
Bo
Capella que forma part de la finca del Pou recentment restaurada.
Inexistent
Restringit
Altres
Privada
Ref. cad.: 002500DG32C016
Anna M. Gómez Bach

Capella de petites dimensions ubicada dins el recinte fortificat del mas el Pou. Aquesta construcció presenta una planta allargada i rectangular, orientada d'est a oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El cos principal de l'edifici es troba adossat al mur nord del mateix mas. El sistema constructiu utilitzat es basa en l'ús del carreu de dimensions mitjanes i ben tallat de pedra local lligada amb argamassa. Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra local ben escairats que funcionarien com a reforç de la mateixa construcció. La coberta de la capella presenta una doble estructura: una primera a doble vessant i una segona a una sola vessant en teula aràbiga i bigues de fusta. Aquesta teulada es troba coronada per un petit campanar d'espadanya amb dues petites campanes. La façana principal de l'edifici presenta una obertura en volta, posteriorment convertida en balcó i coronada per una petita estructura de fusta en forma de porxada, coberta a una sola vessant amb teula i assentada sobre una gran llinda de pedra. L'accés a la capella es fa a través de la mateixa façana principal per un fals arc de pedra que dona a un espai o rebedor que seguidament permet l'entrada del recinte. El seu interior presenta un enguixat blanc, força auster i sense cap element moble o immoble significatiu.

El mas Pou té des de finals del segle XIX una capella dedicada a la Verge dels Dolors. Tot i que el moment constructiu d'aquesta capella es pot emmarcar en època contemporània, no es descarta l'existència d'una primitiva capella o recinte de culte en el mateix lloc on es troba l'actual capella o dins el propi mas.
Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per a les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Actualment aquestes necessitats han estat substituïdes tot i que és força freqüent la reforma o construcció de noves capelles en època moderna i contemporània o la seva reutilització.

GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.