La Rovira

Navàs

Masia de grans dimensions, d’origen medieval i una de les més importants del terme. Es troba molt ben emplaçada en un estrep de la serra de Castelladral, amb bones vistes cap al sud i l’est. El conjunt conta d’un gran cos residencial amb planta en forma de T (amb planta baixa més dos pisos), una masoveria situada uns metres a llevant, una petita capella independent, dues grans pallisses al nord i, ja més a ponent, una bassa i una gran extensió de naus agropecuàries modernes.

El cos residencial és fruit d’un gran nombre d’ampliacions que són difícils de precisar. La part més antiga es troba al centre de la casa. En aquest sector, a la façana de llevant hi trobem un antic portal adovellat tapiat i, més amunt, vestigis d’un finestral gòtic d’arc apuntat, també tapiat i retallat per un balcó posterior. El parament d’aquest tram de mur és fet amb carreus regulars, a trenca-junt, i deu correspondre a l’obra més antiga. Aquesta primitiva construcció es va ampliar cap al nord i cap al sud, possiblement entre els segles XVI i XVIII. D’aquesta fase trobem, en la mateix façana est, un altre portal, adovellat, i al seu damunt una finestra amb motllures. A la dovella central del portal hi ha un escut que ha quedat totalment erosionat. Està flanquejat per una sanefa i una branqueta amb fulles i, a sota, té una inscripció amb unes sigles que diuen: “AIQF REI[G]”. Al segle XIX la casa es va ampliar substancialment, tant per la banda nord com al sud. Actualment la façana de majors dimensions és la del sud-est, i conté una barreja d’obertures i de refeccions de diferents èpoques que donen com a resultat una composició força desordenada. Algunes de les obertures s’han remodelat ja ben entrat el segle XX. La façana de ponent, més homogènia, es caracteritza per un cos annex amb terrassa on hi ha la cisterna, que té el pou al centre, des d’on es recull l’aigua.

A l’interior la masia conserva la tipologia clàssica, on destaca la sala principal amb l’estructura de fusta vista. Al costat nord hi ha les tines.

La masoveria és un edifici notable i força gran, separat de la masia per un petit pas. Es va construir el 1642 (segons una llinda) i el 1859 s’hi va aixecar un pis superior. És de planta rectangular i s’hi han adossat al costat de llevant dos cossos, en diferents èpoques. La façana sud, també ressaltada per la seva major alçada, s’ordena a partir de tres eixos verticals amb finestres emmarcades amb pedra carejada.

La capella, dedicada a la Sagrada Família, és de dimensions modestes, de planta rectangular i exteriorment molt austera. La façana principal, encarada al sud-oest, consta d’un senzill portal amb llinda plana, un òcul superior i una espadanya. Interiorment és coberta amb volta de canó. Fa uns anys va ser remodelada i se’n va refer el moblatge.

Al nord hi ha un petit pati tancat des d’on s’accedeix a les dues pallisses. Situada més a ponent i lleugerament separada de la masia hi ha una bassa de forma quadrada construïda amb carreus de gran qualitat. Inclou una dependència on, en un arc, s’hi llegeix la inscripció “J.G. ANY 1908”. Aquesta bassa recollia les aigües pluvials i d’escorrentia. Cal destacar-ne el joc d’aigües i canals de rec.