Masia de grans dimensions, avui en ruïnes, emplaçada a l’extrem d’un petit altiplà prop de la riera del Mujal. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (que tenia planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats al sud i l’est, i també d’una pallissa a l’oest i d’una tina isolada al sud-oest.
De la casa se’n conserven murs fins a una alçada desigual. Alguns dels murs perimetrals arriben fins el nivell del sostre, però actualment són coberts per l’heura. Per la seva tipologia, es tracta d’una construcció bàsicament del segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. La façana principal era a migdia, però aquesta és precisament la part que es troba més derruïda, ja que l’angle sud-oest s’ha esfondrat i, per tant, no queda rastre del portal. Tot i això, encara es pot veure entre les parets una finestra amb festejador. La façana de ponent conserva restes d’una escala exterior força dreta que devia servir per accedir a les tines que hi havia dintre de la casa. La façana nord té adossat un pou força profund que té un abeurador a la part baixa.
Interiorment la casa s’estructura en diverses estances cobertes a planta baixa per voltes de pedra que, a la part davantera, van en sentit nord-sud, possiblement formant una planta en tres crugies, mentre que al nord hi ha una estança llarga en direcció contrària que devia correspondre al celler. Algunes parts dels murs mostren un parament fet amb petits carreus més o menys escairats i disposats en filades.
