La Rectoria

Sant Julià de Cerdanyola

Per l'estructura arquitectònica d'aquest edifici, l'estructura principal ens mostra un edifici que es pot datar entre finals del segle XIX i principis del XX, tot i que segurament amaga un edifici anterior que devia formar part de la parròquia. Possiblement ocupa part del lloc de l'antic cementiri que es va determinar en la consagració de l'església l'any 1106 feta pel bisbe Ot d'Urgell, i del primer habitatge del rector, que des del 1316 tenia obligació de residir en el lloc (L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres) (AA.DD., 1998). L'any 1328 l'església va ser assetjada i cremada, possiblement també l'antiga rectoria, degut a la disputa entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç que administrava la baronia. El 1593, quan es va crear el bisbat de Solsona, Cerdanyola va passar a formar part d'aquesta demarcació, tot i que seguia depenent del Monestir de Sant Llorenç i l'abat era el que nomenava capellans, no el bisbe. El 1614 l'església encara constava com a parròquia, però el 1625 ja era sufragània de Sant Llorenç. El 1775 el batlle de Cerdanyola exigí al monestir de Sant Llorenç un sacerdot per a Sant Julià que hi residís sempre i que tingués cura de les seves ànimes; en aquest moment l'església era sufragània del monestir. Possiblement en aquesta època es rehabilités l'església i també la rectoria. El 1897 l'església de Sant Julià de Cerdanyola tornà a ser parròquia per decisió del bisbe Riu de Solsona i passà a formar part de l'arxiprestat de La Pobla de Lillet, en aquesta època es devia refer i ampliar la rectoria esdevenint l'edifici que veiem actualment. L'any 1985, al Centre Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va fundar un grup de teatre que va fer tres representacions al centre parroquial i que va sorgir a partir de les representacions dels pastorets dels anys 1950. L'any 1918, la Junta de Capmasers i Magallers va destinar 23.200 pessetes per fer reformes a l'església, a la casa rectoral i al cementiri. En deixar de residir capellà al poble, la rectoria està llogada com a residència, en la que hi ha dos pisos.