La Mussolera
Cercs

    Berguedà
    Al peu de la ctra. 1411a, a uns 1,60 km des del trencall amb la BP-4654

    Coordenades:

    42.1196
    1.85169
    405077
    4663693
    Número de fitxa
    08268 - 33
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, núm. 989-I, de 13/04/2005
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si. IPA 30694
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001100700DG07D0001SO
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Es tracta d'un conjunt d'edificis que tradicionalment formaven part d'una explotació agro-ramadera i que avui, íntegrament rehabilitats, tenen una funció turística de caire residencial. El conjunt s'emplaça en mig d'uns prats afeixats, que prop de la casa s'ha enjardinat, tot rodejat d'una extensa zona boscosa. L'edifici principal, la casa, es troba al nord-est del complex. És de planta rectangular, tot i el retall que presenta sobre el seu angle sud-oest, i consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta. Està construït en base a murs de pedra irregulars rejuntats amb materials industrials. A les cantonades s'han disposat carreus de grans dimensions i ben treballats, fet que consolida i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal de llevant. Presenta múltiples obertures de tall senzill que es reparteixen de manera irregular, encara que amb certa simetria, al voltant de l'edifici. Algunes d'aquestes obertures tenen llinda de fusta mentre que en d'altres s'ha optat per acabats en arc rebaixat. Assenyalar el conjunt de balcons que, sense sobresortir del parament, es reparteixen entre els murs anterior i posterior. A la façana de ponent, hi ha unes escales exteriors que permeten accedir a la primera planta des d'aquest sector. El conjunt de les obertures ha estat reformat i regularitzat, encara que algunes es mantenen en l'emplaçament originari, altres han estat modificades o són de nova obertura; a la façana principal a la part sud es conserva la porta d'accés a planta baixa, és de constitució senzilla; presidint la façana en el darrer nivell, just sota el carener, hi havia dues obertures allargades amb llinda en arc de mig punt, a manera de galeria, aquestes han estat modificades en la rehabilitació. Aquesta edificació s'acompanya del que antigament havia estat una pallissa i una edificació de nova planta. El conjunt es coordina i comparteix característiques constructives i en quant a materials amb l'edificació principal. La pallissa, de planta baixa i planta sota-coberta, ha estat reformada i s'ha transformat en un espai de lleure dintre del complex residencial. La pallissa manté l'estructura d'una façana principal en la que destaca la gran obertura que ocupa pràcticament tot el frontal, amb un pilar al centre; per bé que rehabilitada amb materials contemporanis. D'altra banda, s'ha aixecat una nova construcció, de planta baixa, que s'ha convertit en l'espai de menjador. En aquest darrer edifici cal destacar l'abundós ús del vidre com a principal material de tancament en els paraments.

    En conjunt s'ha realitzat una reconstrucció integral a partir de materials de tipus industrials, manté al volumetria pròpia en l'exterior dels espais. Tanmateix, els interiors han estat totalment modificats seguint un criteri d'ús turístic.
    La masia està catalogada com a BCIL núm. 989-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.

    Constructivament la casa pot correspondre a una estructura bastida originàriament entre finals del segle XVIII i inicis del XIX. De fet, conta que a l'interior es conserva una llinda de fusta amb la data de 1807. Documentalment consta referenciada en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Josep Canelles registrat a la masia la Morotera, per bé, que la qualitat de la grafia i les incorreccions en algunes de les referències a altres masies, porten a pensar que pot tractar-se de la Mussolera.

    PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 16. Ajuntament de Cercs