Masia de planta rectangular amb cobertes de teula a doble vessant i ràfec amb línia de teules amb juntes de ciment. El carener és paral·lel a la façana de tres pisos al nucli principal. L'accés actual als habitatges és a la façana sud, on hi ha una porta, en el pis terra, amb llinda de fusta sense cap inscripció i està acompanyada per dues finestres, també amb llindes de fusta i sense muntants. En el segon pis, la finestra central és l'única de la façana que té un àmpit tipus fistel, les altres cinc són d'estil clàssic.
La façana de ponent està dividida en dos (actualment hi ha dos habitacles), la banda de tramuntana té, a l'alçada del primer pis, un arrencament d'un antic cobert. De les vuit finestres de la façana, cinc tenen llindes de pedra gres i només una, situada al segon pis, té ampit d'estil dòric.
A la façana de tramuntana hi ha annexats dos coberts, el situat a ponent d'estructura rectangular amb teulada a una vessant amb ràfec amb una línia de rajoles i de dos pisos. Els baixos són porticats sense tanques, amb dos arcs de mig punt que arrenquen des del terra i conserven el paviment de lloses de pedra calcària i uns abeuradors de rajola. A l'angle del porxo hi ha un contrafort més modern que l'edifici. El cobert de llevant és de majors dimensions, de planta rectangular i teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajoles. Té tres accessos amb llindes de fusta i sense fusta (posteriors a l'incendi del s. XIX).
Conserva l'estructura de l'embigat quadrejat i enmig de la sala hi ha una columna quadrada de blocs de pedra regulars; algunes de les pedres de la maçoneria dels murs de l'interior tenen incisions verticals. A la façana de llevant hi ha el segon accés (segon habitacle); una de les finestres conserva una inscripció amb l'any: " 1850 "; a la que es va afegir posteriorment, a la part inferior: " ANTONIO. J-AÑO 1966 ".
