La Guantera
Moià

    Moianès
    A 9 km al nord-est de la vila. Camí de Ferrerons.
    Emplaçament
    7 km de pista forestal. Es troba en una vall a la vessant de ponent del serrat de Sant Joan.

    Coordenades:

    41.84974
    2.14072
    428669
    4633450
    Número de fitxa
    08138 - 27
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA nº 83, ACCN 16751
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 08137A014000070000IZ
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Masia de planta rectangular amb cobertes de teula a doble vessant i ràfec amb línia de teules amb juntes de ciment. El carener és paral·lel a la façana de tres pisos al nucli principal. L'accés actual als habitatges és a la façana sud, on hi ha una porta, en el pis terra, amb llinda de fusta sense cap inscripció i està acompanyada per dues finestres, també amb llindes de fusta i sense muntants. En el segon pis, la finestra central és l'única de la façana que té un àmpit tipus fistel, les altres cinc són d'estil clàssic.
    La façana de ponent està dividida en dos (actualment hi ha dos habitacles), la banda de tramuntana té, a l'alçada del primer pis, un arrencament d'un antic cobert. De les vuit finestres de la façana, cinc tenen llindes de pedra gres i només una, situada al segon pis, té ampit d'estil dòric.
    A la façana de tramuntana hi ha annexats dos coberts, el situat a ponent d'estructura rectangular amb teulada a una vessant amb ràfec amb una línia de rajoles i de dos pisos. Els baixos són porticats sense tanques, amb dos arcs de mig punt que arrenquen des del terra i conserven el paviment de lloses de pedra calcària i uns abeuradors de rajola. A l'angle del porxo hi ha un contrafort més modern que l'edifici. El cobert de llevant és de majors dimensions, de planta rectangular i teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajoles. Té tres accessos amb llindes de fusta i sense fusta (posteriors a l'incendi del s. XIX).
    Conserva l'estructura de l'embigat quadrejat i enmig de la sala hi ha una columna quadrada de blocs de pedra regulars; algunes de les pedres de la maçoneria dels murs de l'interior tenen incisions verticals. A la façana de llevant hi ha el segon accés (segon habitacle); una de les finestres conserva una inscripció amb l'any: " 1850 "; a la que es va afegir posteriorment, a la part inferior: " ANTONIO. J-AÑO 1966 ".

    L'estructura porxada de la façana de tramuntana és característica de les cases ramaderes.
    Tot el conjunt està molt refet, l'edifici actual es deu a la reconstrucció després de la crema i a les rehabilitacions modernes.
    A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Guantera, Mas la Gontera.

    El Mas està ja documentat en el s. XV, quan pertanyia a la parròquia de Ferrerons, tot i que s'hi podria referir un document del segle X que l'esmentaria com la terra de Salomonem o de Gontario.
    Durant una restauració es va trobar sobre una biga un pergamí de 1426 on l'amo del mas redimia les remences. L'any 1672, el mas del Masot de Moià va comprar aquest mas i va crear una masoveria.
    Va ser cremat pels francesos i reconstruït l'any 1843.

    Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
    Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Rodríguez Lara, J. L.: Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau.