La goja i la ramada encantada
Perafita

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal

    Coordenades:

    42.07381
    2.11135
    426489
    4658353
    Número de fitxa
    08160-125
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    "En una casa de grans propietats del terme de Lluçà, fa molts i molts anys hi havia una noia molt maca, rossa i amb una pell molt fina i blanca com la neu. Tenia el costum de banyar-se a la riera quan feia bon temps, un lloc molt tranquil i d'aigua transparent, un punt on el pastor de la casa portava a beure les ovelles i que també era d'abeurada dels ramats de muntanya.
    El pastor era un noi jove, alt i ben plantat. A la filla de l'amo li feia gràcia aquell pastor. Però el pare ja havia triat un fadrí de casa bona per a la noia, encara que d'eixerit no n'era pas gaire, però era de casa bona, que era el que comptava. Al pastor també li feia gràcia aquella noia, però ell sabia molt bé que mai es podria casar amb la pubilla de la casa on guardava el ramat.
    Tots els dijous d'estiu a la tarda, la noia anava a banyar-se en aquell lloc. Un dia es va escaure que quan el pastor va arribar a la vora de la riera va trobar la noia que es banyava tota nua dintre de l'aigua. El pastor va abeurar el ramat i va continuar el camí com sempre feia, deixant que la noia rossa seguís amb el seu bany, ja que per al pastor la noia era cosa prohibida. Al vespre, després de tancar el ramat, el noi va entrar a la casa i es va trobar amb la noia, i li va dir:
    - Mira que ets una noia molt formosa, però encara ho ets molt més quan et banyes a la riera.
    La noia, que feia temps que es moria de ganes del pastor, li va contestar:
    - Si en tens ganes, pots banyar-te allà on jo em banyo, pots venir que m'hi trobaràs cada dijous a la tarda fins la posta de sol.
    El dijous següent el pastor, quan encara el sol era un xic alt, va encaminar les ovelles cap el lloc on la filla de l'amo tenia el costum de banyar-se. Allà va trobar la noia dintre de l'aigua. Va deixar que les ovelles pasturessin tranquilament l'herba fresca i tendra que hi havia vora de l'aigua, es va llevar la roba i va saltar dintre l'aigua a fer companyia a la noia. A partir d'aquell dia, cada dijous es trobaven, però això va durar fins el dia que el pretendent de la noia va descobrir que la que un dia havia de ser la seva dona es banyava nua a la riera acompanyada del pastor.
    El qui per mandat dels pares havia de ser el marit de la noia, després de veure la parella completament nus a dintre de l'aigua, va anar a casa de la noia i va explicar el que havia vist a la riera. La filla, com cada dijous, arribava a casa seva plena de joia, a causa de les bones estones que passava amb el noi del qual estava enamorada. Però aquell dia les coses van anar molt malament, el pare va dir a la seva filla:
    - Entra a dintre de casa i no en surtis fins que jo no et doni permís.
    Quan va arribar el pastor i va tenir les ovelles encorralades, l'amo va dir:
    - Demà agafes el ramat i el portes a pasturar a la finca que tinc a Perafita i no et moguis de la finca fins que jo et doni l'ordre. Si no ho compleixes, hauràs de buscar feina a llunyanes terres.
    El pastor va quedar molt sorprès, perquè no sabia a què es devia l'actitud de l'amo. El noi no va tenir altre remei que creure i anar a guardar el ramat a Perafita. La noia va continuar tancada a casa seva, només en podia sortir amb el permís del pare i acompanyada d'una persona de confiança, li era totalment prohibit d'anar a la gola on abans es banyava. Al pastor tampoc li era permès sortir del terme de Perafita sense el consentiment de l'amo. En cas que, per alguna raó, ho hagués de fer, llavors hauria d'anar acompanyat també d'una persona de confiança del pare de la noia. Això ho feia perquè els dos joves no es poguessin veure i amb el temps la noia acceptés l'home que ell li havia designat.
    Així van passar l'hivern. Quan va arribar el bon temps la noia va ser presa d'una gran tristesa i desgana. Tenia una gran necessitat d'anar a banyar-se on havia anat sempre, però la prohibició era total. La noia no podia aguantar més aquell suplici i un dia va dir al seu pare:
    - Si no puc anar fins a vora de la riera em moriré.

    Aquesta llegenda explicaria l'origen de la ramada encantada, una curiosa formació rocosa situada a l'extrem nord del terme municipal de Perafita, prop dels termes municipals de Sant Agustí de Lluçanès i Lluçà.