La Fàbrica de Sant Martí Sesgueioles és una antiga nau industrial que inicialment tenia un ús tèxtil i posteriorment va tenir un ús ramader.
Una de les activitats productives que ha tingut més importància a Sant Martí Sesgueioles entre els segles XVI i fins al segle XX, juntament amb les mines, ha estat la fabricació de mantes i piteus (draps originaris de Sant Llorenç dels Piteus, al Solsonès, que servien per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer).
A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX a Catalunya hi havia centenars de fàbriques tèxtils. Fou especialment a les comarques de Barcelona on aquest fenomen fou més rellevant. En el cas de Sant Martí Sesgueioles la centenària tradició de fabricació de mantes de llana amb telers manuals fou substituïda per una moderna indústria de producció de teixits de cotó amb telers mecànics.
El fundador d'aquesta fàbrica, Josep Torelló, va iniciar-se en els negocis amb 10.000 pessetes que li va donar el seu pare. Cal dir que la família dels Torelló, eren principalment advocats i tenien importants finques, però eren del tot aliens al món del tèxtil. Josep Torelló va adquirir experiència sobre el tèxtil gràcies a la família Muntades, de l'Espanya Industrial, amb qui estava emparentat.
Cap al 1915, Torelló era titular d'una fàbrica de teixits a Copons i estava associat amb els Carbonell que eren teixidors. En aquest moment ja havia esclatat la Primera Guerra Mundial i per tant hi havia gran demanda de tèxtil.
Van expandir el negoci cap a Sant Martí Sesgueioles on el 1929 ja van trobar construïda una nau pensada per acollir una indústria tèxtil. Finalment Josep Torelló i Cendra va quedar com a únic propietari d'aquesta fàbrica i va posar com a director a Joan Muns. Els teixits produïts a can Torelló eren teles per a camiseria, folreria, sarja per a vestimenta de treball, entre d'altres.
L'antiga fàbrica tèxtil de la vila va ser cedida gentilment pels descendents del qui en fou el seu últim propietari, el Sr. Josep Maria Torras i Cao, a l’Ajuntament, qui després de la seva restauració, va poder crear el centre polivalent municipal actual.
