A Sant Martí, com a tants indrets de Catalunya, es fundà en el segle XVII, començament de l’any 1647 la confraria del Roser. Era fruit de la devoció a la Mare de Déu d’aquell moment propagada sobretot pels frares dominics (els més propers eren els Cervera) que consistia a festejar la Mare de Déu cada primer diumenge de mes i en el res del rosari per part dels confrares, que podia ser-ho qualsevol feligrès. En diversos testaments anteriors a aquesta data, ja es deixen diners pel bací de Ntra. Sra. del Roser, això vol dir que la devoció ja hi estava arrelada. Seria per allà l’any 1670 que es construí la capella. Encara que no hem pogut trobar dades concretes, en els llibres parroquials, l’any 1671 es parla ja del “carrer de la capella”. (http://www.parroquiescalaf.com/)
El finançament per aixecar l’obre prové de la família Dalmases i d’altres vilatans. Es promou la Fundació de la Capella del Roser, essent rector de la parròquia Mn. Antoni Tomàs, de Conill. El 27 de novembre de 1674, Pau Dalmases, que ja residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser. Durant la construcció de l'Església parroquial actual, bona part dels oficis religiosos se celebraren a l'esmentada capella. (https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/capella-del-roser.html)
