La fàbrica

Santa Coloma de Cervelló

Després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el 1860 el seu germà petit, Joan, va vendre el Mas de Can Soler de la Torre i tots els seus terrenys a l'industrial Joan Güell i Ferrer. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia en els terrenys de Can Soler, i hi encarregà diversos projectes a Gaudí i altres arquitectes de renom com Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. La colònia disposava de casa del metge, farmàcia, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, capella, habitatges dels obrers i, per descomptat, la fàbrica, sens dubte l'element més important. Tot això, concentrat en una superfície total d'unes 160 hectàrees. En el seu origen era la "Fábrica de panas i veludos de Güell i Cia" i la seva història sempre va anar lligada a la fundació de la Colònia, esdevenint un clar exemple de l'impuls que va tenir la indústria tèxtil a la Catalunya de principis del segle XX. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a una tasca determinada dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Un reflex d'això s'observa en el nom que verbalment se li dóna als carrers, que es remet a dita activitat, com l'edifici de la filatura, els telers, el tint, estandatges, etc. A banda d'aquests edificis, dins el recinte fabril també hi havia alguns edificis de serveis com les oficines, el consultori mèdic, l'oficina del delineant, tallers auxiliars de fusteria, manyeria, electricistes, corretgers, paletes i pintors. El transport de material entre els diferents edificis es feia mitjançant una xarxa de raïls i vagonetes que s'empenyien per tot el recinte fabril. El dia 11 de setembre de 1938, un avió nacional va tirar dues bombes contra la fàbrica. La primera impactà contra el transformador i va deixar la fàbrica sense energia. La segona va caure en uns camps de garrofers, fora el recinte, i no va arribar a explotar. Cap de les dues va causar danys personals. L'any 1944 la fàbrica va ser adquirida per la família Bertrand Serra. Després de quasi un segle de producció ininterrompuda, el 1973 la fabrica tancà definitivament, i el recinte quedà en desús fins que als anys 80 del segle XX, va ser llogat a l'empresa Crèdit & Docks per a magatzems, i l'activitat econòmica es reactivà amb la instal·lació de diferents tallers i empreses. Posteriorment es va vendre per parts i es va formar una comunitat de propietaris del recinte industrial. Tanmateix, el recinte no estava preparat per a les necessitats actuals de la indústria i, tot i algunes millores, no va acabar de consolidar-se. Estava pendent d'una planificació urbanística que s'ha ajornat durant anys i que ha topat amb moltes dificultats malgrat els esforços esmerçats L'any 2002 l'empresa Colònia Güell S.A comprà tot allò que estava a la venda del recinte, el 62 %, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un parc de negoci o Brain Business Park, és a dir, un espai per al desenvolupament d'empreses i d'activitat econòmica específicament relacionada amb el món de la tecnologia, de 70.000 m² de superfície. L'arquitecte Òscar Tusquets, restaurà i rehabilità entre 2001 i 2004 l'edifici de la Filatura i Tint Vell, on actualment tenen seu diferents oficines. La restauració d'Oscar Tusquets va merèixer el Premi Bonaplata de Rehabilitació d'edificis industrials l'any 2005. El Pla Especial redactat per Jordi Rogent i Manuel Giralt, que no ha estat desplegat, va rebre el Premi d'Arqueologia Industrial Citta de Terni, el mateix any. Diverses circumstàncies han anat aturant la posada en marxa i recuperació total del recinte fins avui.