Colònia Güell
Santa Coloma de Cervelló

    Baix Llobregat
    Colònia Güell
    Emplaçament
    Entre els nuclis urbans de Santa Coloma de Cervelló al NO i Sant Boi al Sud.
    23

    Coordenades:

    41.36152
    2.02766
    418673
    4579347
    Número de fitxa
    08244 - 46
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XIX
    Any
    1890
    Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer Bellvehi, Joan Rubio i Bellver
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Monument
    BCIN 1876-CH-EN
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    2895 IPA
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

    Nucli de població situat al sud-est del centre urbà de Santa Coloma. És una entitat poblacional singular que conserva l'estètica, distribució, i estructura de colònia industrial. Encara manté un paisatge arquitectònic típic del segle XIX, que es respira en molts racons, conservant un patrimoni històric i artístic de reconeixement mundial. Evidentment, amb el pas del temps el recinte s'ha anat adaptant a les necessitats actuals. La colònia Güell naixia l'any 1890, en els terrenys de la finca de Can Soler de la Torre, i està formada per l'antiga fàbrica tèxtil, avui recinte industrial, i el nucli urbà amb els habitatges dels obrers, actualment residències particulars i els edificis representatius de l'arquitectura modernista. Sens dubte, l'element més significatiu és l'església del Sagrat Cor de Gaudí, coneguda com la Cripta Güell. La Colònia Güell fou declarada Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric l'any 1990, i la Cripta ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005. El recinte fabril es troba al sud del conjunt, dins un clos tancat, com espai independent, però indestriable, ja que sense ell no s'entendria la colònia. Al seu interior es conserven encara edificis emblemàtics com el de la Filatura, el Tint Vell, la xemeneia, els pous i galeries o els edificis d'estandatges entre d'altres. Pel que fa a el nucli, la majoria dels habitatges van ser finançats per Eusebi Güell, que els venia o llogava. Un terç de les cases van ser construïdes pels mateixos pagesos i obrers que hi vivien, algún pagès, comerciants locals o persones de fora de la colònia. El conjunt d'habitatges és força variat, atès que es van anar construint en diferents èpoques i per diferents arquitectes. Així i tot, la característica comuna és que són edificis entre mitgeres, amb planta baixa i primer pis, amb jardinet davant i eixida a darrere. El material constructiu més comú és el maó vist. La primera illa de cases va ser Aranyó, Monturiol, Barrau, i després s'afegí el carrer Malvehy. Aquests últim, juntament amb el carrer Barrau i Aranyó i la Plaça Joan Güell, formen el primer sector de construcció de la Colònia. Barrau és el carrer central i eix compositiu del conjunt, amb la Plaça Joan Güell com a espai culminant, on hi ha equipaments socials com l'Ateneu Unió. Amb el creixement de la Colònia s'edificaren els carrers de Reixac, de Claudi Güell, de Frederic Martí , Pin i Soler, Passatge Espinal, Lluís Artó o carrer del Bosc de Joaquim Folguera. En cadascun d'aquests carrers s'hi troben diferents tipologies d'habitatges, bona part amb elements decoratius a les balustrades i les cornises fets de maó, el que els donen una singularitat pròpia. Els noms dels carrers van ser posats per l'empresa, i tenien la seva especial significació. Altres s'han posat més tard bé per iniciativa popular o significació política. Entre els edificis més destacats, a banda de la cripta i el conjunt de cases dels obrers dels diferents carrers, destaca l'Escola i la casa del Metge, Ca l'Ordal, Ca l'Espinal, la Cooperativa o el centre cultural Sant Lluís. Al nord del conjunt hi ha l'església del Sagrat Cor, la cripta de la colònia Güell i la rectoria; així com la Masia de Can Julià de la Muntanya i el club esportiu Eusebi Güell. Al sud, a tocar de la fàbrica, hi ha la Masia de can Soler de la Torre. També es coneix l'existència de tres refugis antiaeris vinculats amb la Guerra Civil espanyola al voltant de la colònia.

    La Cripta és patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

    La Colònia té origen en la fàbrica de panes i velluts El Vapor Vell creada a Sants, per Joan Güell el 1840. El 1890, el seu fill Eusebi Güell la traslladà a Santa Coloma de Cervelló. La causa d'aquest trasllat fou el desig de trobar la pau social i l'engrandiment de la fàbrica a conseqüència de la implantació del teler patent Roda que havia aportat Ferran Alsina, el primer director de la Colònia. A això es sumava el record de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva. Sobretot, va contractar una nova plantilla d'obrers procedents del camp, de la comarca i de moltes comarques de Catalunya, famílies sense experiència de lluita sindical, famílies pobres que van trobar en la indústria la seva “Terra Promesa” i es van refer. En aquest context històric de reivindicació obrera, el Papa Lleó XIII publicava la Rerum novarum. Els Güell, seguint la doctrina, van crear tots els serveis que creien que els obrers necessitaven per a la seva vivència cristiana. La colònia disposava de metge i farmàcia, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella a banda de la fàbrica i les cases dels obrers. Eusebi Güell encarregà la construcció d'edificis importants a Antoni Gaudí, com l'església de la Colònia, i sembla que la disposició urbanística del conjunt, així com la casa del metge, la cooperativa i algunes cases de treballadors es podria atribuir a Francesc Berenguer i Mestres, un dels seus col·laboradors. Joan Rubió i Bellver també hi va construir algunes edificacions, com Ca L'Espinal o Ca l'Ordal, i Francesc Berenguer Bellvehi construí el centre cultural Sant Lluís i la casa parroquial. El 1910 treballaven a la Colònia uns mil obrers, i el 1917 uns mil dos-cents. El 1920 es convertí en Colònia Güell SA. Col·lectivitzada durant la guerra civil, els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973. El 1990 la Colònia fou declarada BCIN, i el canvi de segle XX al XXI s'endegà la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça de Joan Güell. També es van fer millores a les pinedes entorn del camí de Gaudí. Amb motiu de l'any internacional de Gaudí, el 2002, es construí un nou aparcament de visitants i es va implantar l'organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.

    PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/ca/que-visitar/