La Coromina
Oristà

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 2700 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 3'000

    Coordenades:

    41.95957
    2.06787
    422754
    4645707
    Número de fitxa
    08151 - 74
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23204
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 014A00012
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Coromina és una masia situada en una esplanada elevada sobre la riera Gavarresa pel cantó de llevant, a l'est del nucli de la Torre d'Oristà.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal amb una ampliació cap a l'oest, la capella de Sant Josep adossada a l'extrem, una masoveria reformada recentment situada uns metres davant l'edifici i diverses estructures agropecuàries al voltant, donant origen a un conjunt complex. El volum principal és de planta baixa, primer i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior.
    A la façana principal, orientada al sud, es denoten clarament les fases constructives. A la part dreta, la més antiga s'hi observa, a nivell de planta baixa, un gran portal adovellat d'arc de mig punt, dos portals reformats i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb maó i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, essent la més gran la que hi ha just a sobre del portal adovellat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals amb la data de 1777, junt amb una creu, inscrits a la llinda. La part esquerra de la façana, compresa entre la capella de Sant Josep i el volum original, està dominada per galeries que ocupen el primer pis i les golfes. A la planta baixa hi ha únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, al primer pis, una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i amb un pilar central bisellat, amb el capitell motllurat, i amb la data de 1844 inscrita. A les golfes es repeteix la disposició amb una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tot i que en aquest cas estan reformades amb ciment.
    La façana est presenta quatre finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes.
    La façana nord fa un queixal ja que l'ampliació a l'oest del volum principal és més estreta que aquest. La part esquerra està dominada per dos coberts moderns i del centre en sobresurt una estructura quadrada de maçoneria de pedra amb unes escales laterals. A cada costat de l'estructura, a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i coronament d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, tot i que una s'ha reconvertit en un balcó, que dóna accés al primer pis a través de els escales. A les golfes s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues més a les golfes, tot i que una de les dos emmarcada amb pedra bisellada. Entre aquestes finestres de les golfes hi ha petites obertures amb maó just sota teulada. En el queixal que forma la façana, amb una orientació oest, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes.
    La façana oest està dominada per la capella de Sant Josep, descrita en una fitxa individual. Sobre aquesta, a nivell de golfes, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una petita obertura emmarcada amb maó just sota teulada.

    La Coromina es troba documentada en època medieval quan el monjo paborde de Palau, del monestir de Ripoll tenia un batlle a la Coromina d'Oristà i un altre a la Sala -el Castellot -. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Joan Coromina. L'edificació actual és una reconstrucció dels segles XVII amb ampliacions dels segles XVIII i XIX.

    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.