La Caseta

Fonollosa

Conjunt arquitectònic format per les dependències del mas anomenat La caseta, i un conjunt important de tines pertanyents al mas que es dreça a migdia de la casa. La casa pròpiament dita és una construcció segurament de finals del segle XVIII i s'aixeca al nord dels anomenats Plans de Camps. Es tracta d'un edifici que originalment fou de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat -segurament al llarg del segle XIX- es van produir dos ampliacions successives amb dos cossos quadrangulars més que s'anaren adossant a llevant, i que convertiren la casa en un edifici de planta rectangular. La teulada resulta unificada pels tres cossos, la qual cosa indica que amb la última ampliació es produí una reorganització general d'aquesta amb el sobreaixecament de l'edifici i la conversió de les golfes en un segon pis. L'edifici s'ha construït en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany, i es troba parcialment arrebossada en alguna de les seves façanes. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un porta d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal allindat sense cap mena de decoració ni data referencial. Actualment aquest portal resulta desplaçat de l'eix central de la façana degut a les diferents ampliacions de la casa en direcció a llevant. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó i diferents finestres quadrangulars amb ampits, i al segon pis l'esquema es repeteix amb una finestra balconera i successives finestres. La façana nord manca pràcticament d'obertures a excepció d'una finestra quadrangular a l'alçada del primer pis. Aquest esquema es repeteix a les façanes de llevant i ponent. El conjunt es completa amb l'existència d'un bloc de tines aïllades aixecades al S-O de la casa. Es tracta d'un conjunt de quatre grans tines i una altra aïllada però a tocar de les altres. En tots els casos es tracta de tines sobreaixecades sobresortint del terreny natural, que es drecen protegides a la part superior per una construcció a modus de caseta, que les cobreix amb una teulada i un sostre interior embigat. Actualment aquest conjunt es troba en molt mal estat de conservació havent caigut part de la construcció de protecció de les tines, i trobant-se pràcticament engolides per esbarzers i vegetació arbustiva, la qual cosa ha impedit prendre les mesures correctes. L'interior de les tines es conserva íntegrament, sent tines circulars de grans dimensions revestides per cairons de ceràmica vidriada. L'obertura de l'accés a les tines es fa a ponent, mitjançant portes obertes a la part superior de la construcció fetes amb arcades de mig punt a partir de petites dovelles. En el cas de la tina aïllada l'obertura es recolza sobre una llinda de fusta. A la part posterior de les tines -cantó de llevant- en dues de les construccions s'obren petits finestrons quadrangulars. En tots els casos es tracta d'una construcció efectuada mitjançant la tècnica de la pedra seca, que consisteix en l'aixecament d'estructures a base de carreus de tamany regular units mitjançant la utilització de petites falques de pedra introduïdes a pressió.