La Caseta

Navàs

Masia de dimensions modestes (d’aquí el sobrenom de “la Caseta”), originària de la segona meitat del segle XVII. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), que està allargat amb construccions adossades a llevant i disposa també de coberts aïllats més al sud.

La casa es va construir en diferents fases. Al seu inici probablement només tenia la nau central (on hi havia un forn de pa i un foc a terra), poc després es va eixamplar cap a l’oest, on hi ha una altra volta de pedra, i més tard cap a l’est (amb volta de maó), de manera que va quedar amb tres naus o crugies. Encara es conserva l’antic portal, de llinda plana, que ha quedat integrat a l’interior. El 1872 la casa s’amplià amb el cos davanter, que li proporciona la façana actual. Aquesta es troba perfectament encarada vers migdia i s’ordena de manera força simètrica a partir d’unes galeries centrals, a dos nivells, formades per arcs escarsers i amb un eix d’obertures a cada banda. El portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, queda descentrat cap a l’esquerra. Aquest cos davanter té la particularitat que la coberta, amb el carener en paral·lel, és ascendent, de manera que les golfes guanyen una mica d’alçada. En la resta de façanes es conserven les finestres originàries, emmarcades amb pedra carejada. Per la part posterior la casa té adossat un petit cos més modern, així com una tina de cos cilíndric. Pel costat de llevant el cobert que hi havia fou transformat, probablement al segle XIX, en un petit habitatge que és conegut com ca la Matilde. Devia ser habitat esporàdicament entorn del tombant de segle XX.

A l’interior la casa principal ha conservat en bona mesura les característiques tradicionals: a la planta baixa les voltes de pedra de les naus antigues i la volta catalana de la part davantera. També dos forns de pa i, a la nau dreta, el celler amb dues tines. A l’exterior és interessant l’era enrajolada, situada al sud-est junt a la pallissa, així com el femer, al costat sud-oest.