Aquest turó queda proper a diversos camins antics que passaven per la zona. Hi havia un camí transversal que venia per l’oest, d’una banda des del Samuntà, i de l’altre per Solivella. Per l’est es dirigia cap a Maçaners, la Bassa de les Vilaredes (que era un punt de cruïlla destacat), Navàs i Vic. És documentat des d’antic, i al segle XVII consta com a Camí Cardoner o Camí Saliner, ja que s’hi distribuïa la sal de Cardona. Un altre camí discorria de nord a sud. Venia del Pont de Barquets i continuava per tramuntana cap a Reixes, Castelladral i Serrateix. Aquesta situació estratègica del turó avalaria la hipòtesi d’una torre de vigilància de possible origen medieval, tal vegada després continuada com a mas.
La primera notícia d’aquestes ruïnes es deu a un erudit del segle XIX: Vicens De Febrer. La família De Febrer va adquirir la gran masia propera de Puiggròs a la dècada de 1890. Vicens, emparentat amb els propietaris, fou autor de petites novel·les romàntiques, polític federalista i regidor de Manresa. Es coneixen tres articlets apareguts en premsa que recullen la notícia que ell va difondre el 1881 sobre una troballa arqueològica en aquesta zona. Segons es recull en els articles, quan es va fer una rompuda en un terreny proper per plantar-hi vinya van sorgir un bon nombre de sepultures que estaven cobertes amb lloses, amb els esquelets intactes, els quals tenien la particularitat d’estar enterrats de bocaterrosa. Un dels difunts tenia un “pedazo de metal, brillante com el diamante, el cual fué destrozado y repartido entre los descubridores”. Les tombes que molestaven al conreu foren destruïdes, però les que no es van deixar. També es diu que la necròpolis es trobava a “curta distància d’uns grans enderrochs”, que corresponen a les restes constructives que hem descrit.
Pel que fa a la datació d’aquesta necròpolis, no tenim prou elements per precisar-la. Podria ser d’època alt-medieval, però també prehistòrica.
