Jardí de la casa Sanromà, o Bell Esguard

Gelida

Lluís Rius i Mercè Compte, el 2018, van descriure detalladament les característiques romàntiques d'un jardí de tipus burgès com el de Casa Sanromà i que reflecteix tres ànimes diferenciades: una estètica, una productiva i una funcional, similar al jardí de can Valls. L'ànima productiva s'identifica clarament en zones com el safareig i l'horta, on les oliveres originals no només són elements estètics sinó que també continuen produint fruit, a més de proporcionar llenya del bosc de pins. Aquestes àrees són complementades per altres espècies autòctones com figueres, ametllers, avellaners, pins pinyoners, i una glicina que recorre tota la longitud del mur de la propietat a la carretera Antoni Gaudí, ascendent per la barana.

L'ànima estètica del jardí es manifesta en la glicina, que és clarament ornamental, i continua al llarg del camí d'entrada, que estava flanquejat per baladres, lilàs i mimoses. A més, la façana del jardí posterior presenta una simetria particular amb una gelosia i marges de truana, curosament retallats, que inclouen parterres amb plantes aromàtiques, roses i galzeran. Aquestes són combinades amb arbres fruiters com ametllers i perers, creant una bellesa conjunta que complementa l'estètica general del jardí.

Finalment, l'ànima funcional es troba en una secció del jardí disposada com a mirador, aprofitant la ubicació estratègica de la casa sobre el paisatge del Penedès. La paret final del camí està lleugerament bombada per facilitar la contemplació de la plana. La presència d'arbres exòtics com la paulònia i la catalpa, probablement proveïts per un cosí de la família, veí del Vendrell i que era importador de plantes tropicals, el qual afegiria un toc distintiu. Aquesta ànima funcional també ofereix un espai de repòs contemplatiu i discret, assimilable a l'espai descrit al Jardí de Can Valls.