Casa Sanromà, o Bell Esguard
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La casa és un edifici de tipus torre d'estiueig, d'estil palauet francès, amb una planta principalment quadrada. D'aquesta destaca especialment la mansarda de la teulada, que té dues finestres a cada parament. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes.
Hi destaca la galeria d'arcades amb columnes, que ha estat reconvertida en una terrassa al pis orientada a la cantonada entre el carrer Molí Nou i el carrer Lluís Guarro. Les diferents baranes de forja dels balcons i les obertures de portes i finestres s'han embellit amb una petita cornisa llisa. A la façana que dona al jardí, al pis, podem veure-hi un gran finestral acabat amb un arc de mig punt i una reixa de forja amb motius sinuosos. La façana més interessant, orientada al nord i amb vistes a Montserrat, disposa d'una tribuna amb terrassa a la part superior.
Tota la casa està envoltada per un jardí que conserva les mateixes dimensions de l'original. El pati de la parcel·la està envoltat per una tanca que combina pedra, maó roig i reixa de forja. En una de les dues portalades d'entrada al jardí, es pot llegir "Bell - Esguard" a la reixa. El jardí combina plantes i arbres autòctons amb algunes composicions més pròpies dels jardins francesos, amb arbustos retallats a l'estil romàntic, on destaca un espai tipus mirador amb vistes a Montserrat, tal com explica Lluís Rius al seu article sobre els primers jardins de Gelida, publicat al programa de festa major de l'any 2018.
Història
Lluís Rius (2018) atribueix l'autoria de la torre a l'arquitecte barceloní Mariano Rius, encara que no n'està del tot segur. Per la seva part, Gemma Alonso (2012) situa la construcció de la torre en l'any 1931, quan Joan Sanromà i Soler va fer-se construir la casa seguint els criteris estètics dels palauets francesos dels segles XVIII i XIX. La casa va rebre el nom de Torre Bell Esguard, tal com es pot llegir a la reixa, en homenatge a l'esposa de Joan Sanromà, Mercè Romagosa. Sanromà va obtenir els fons necessaris després de vendre al diari La Vanguardia una patent que havia adquirit a Alemanya, on havia estat aprenent sobre l'ús de la calcografia tant per a gravats i dibuixos com per a la incipient fotografia.
El 1924 es va inaugurar el funicular, i ben aviat, es va esdevenir un element potenciador de l’estiueig. L'establiment del carrer Lluís Guarro i els seus carrers perpendiculars va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l’estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica Avinguda Colomer. Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample menor que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista.
Bibliografia
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p. 90.
